Torna el Pla Hidrològic Nacional (PHN). Recorden? "Agua para todos" amb paella inclosa i guerres de l´aigua. Avui el paisatge ha canviat i el nou PHN arriba aparentment renovat en la proposta governamental d´un pacte nacional per l´aigua. Malgrat algunes innovacions retòriques sobre el canvi climàtic i la protecció dels ecosistemes, el nucli dur del PHN no canvia.
L´essència de la política de l´aigua espanyola roman inalterable. Quan, amb el canvi de segle, la directiva marc de l´aigua estableix com a objectiu la protecció dels ecosistemes i la sostenibilitat dels usos, a l´Estat espanyol s´organitza la resistència al nou plantejament i es reivindica la política d´oferta i construcció d´obres hidràuliques consolidada al llarg del segle XX, tot admetent una adaptació cerimonial o cosmètica de la planificació hidrològica a les exigències de la Comissió Europea. Aquesta estratègia, funcional per als interessos de la comunitat de política tradicional de l´aigua en Espanya (integrada per grans constructores, elèctriques, regants i enginyers hidràulics), no respon a l´interès general ni contribueix a resoldre els reptes del deteriorament ecològic i el canvi climàtic.
La política europea de l´aigua promou la protecció dels ecosistemes aquàtics, com a garantia de disponibilitat d´un bé -l´aigua- per al qual no hi ha substitut en les funcions ecològiques (i moltes socials) que acompleix. Els usos humans de l´aigua han de ser compatibles amb el bon funcionament del cicle hidrològic. A l´Estat espanyol, però, l´objectiu principal de la planificació continua sent la «satisfacció de les demandes», ocupant el compliment dels objectius ambientals una posició subsidiària.
El pacte nacional de l´aigua consolida aquesta visió. La sobreexplotació dels aqüífers, rius i altres ecosistemes aquàtics resultat de la planificació de les darreres dècades, es presenta eufemísticament com a dèficit hídric. En lloc d´ajustar els usos a les disponibilitats, revisant concessions i emprant instruments econòmics per establir un nou repartiment, l´actual pla del Xúquer assigna 265 Hm3 a l´any per damunt del cabal anual disponible i remet a un futur PHN per al seu estudi i solució. Com? Incrementant l´oferta amb més obres hidràuliques. La clau del nou PHN és la interconnexió. No només -que també- transvasaments entre conques presumptament excedentàries i aquelles en les que la sobreexplotació és endèmica; sinó, dins d´una mateixa demarcació, tot tipus de canonades, basses de regulació, bombes etc. per tal de configurar una gegant obra de fontaneria, substitutiva de la xarxa fluvial (i subterrània), per la qual es distribuirà l´aigua. Un aigua que ja no podrà acomplir les funcions ecològiques que li pertoquen en la seua circulació natural.
Quan el Govern va anunciar el pacte nacional, organitzacions com ara la Fundació Nova Cultura de l´Aigua sol·licitaren l'inici d´un procés de participació ciutadana amb els requisits de qualitat actualment exigibles. Aquest procés no s´ha materialitzat. En canvi, les administracions hidràuliques han celebrat un conjunt de reunions sectorials i unidireccionals, del resultat de les quals no s´ha rendit comptes.
Davant d´aquesta «participació sense diàleg», un conjunt ampli i divers d´organitzacions i entitats de la societat civil han proposat un acord alternatiu. Amb el lema «Front al canvi climàtic, acord social per l´aigua en defensa dels nostres rius i per l´aigua pública» es reclama la paralització de les obres previstes als plans hidrològics i la revisió dels transvasaments amb una perspectiva de sostenibilitat territorial. Es proposen també actuacions sobre la demanda, tot aturant els projectes i les expectatives d´expansió del regadiu o urbans, davant la previsió de disminució de les disponibilitats derivades del canvi climàtic.
Els signants de l´acord insisteixen en la necessitat de desenvolupar una política de prevenció de la contaminació, tant la d´origen agrari com la industrial i urbana, amb l´objectiu de recuperar el bon estat de rius, llacs i aqüífers. La contaminació actual ja està forçant a moltes poblacions a buscar fonts alternatives (i més costoses) de captació per a l´abastiment d´aigua potable. Els efectes del canvi climàtic previsiblement incrementaran les concentracions de contaminants agreujant, a més, l´impacte sobre la biota i l´ecologia fluvial.
Es reclama també la incorporació a la normativa del reconeixement de l´accés a l´aigua potable i el sanejament coma dret humà fonamental fet per l´ONU a l´any 2010; la reversió dels processos de mercantilització i privatització de l´aigua, tant dels serveis urbans com de les concessions; i la lluita contra la corrupció al voltant de l´aigua. Gestió pública, transparència, participació ciutadana i democràcia són la clau d´aquesta proposta.
Cal alliberar la política hídrica dels plantejaments i les inèrcies del passat per tal de donar resposta als reptes actuals, que no són ni el foment d´obres ni la transformació en regadiu, sinó la protecció del cicle hidrològic i la democratització de la gestió. L´acord social per l´aigua, obert a noves incorporacions, és una valuosa aportació que val la pena desenvolupar.
