15 de abril de 2018
15.04.2018

"Alegreu-vos i celebreu-ho"

15.04.2018 | 04:15
"Alegreu-vos i celebreu-ho"

Aquest és el títol de l´Exhortació Apostòlica del papa Francesc sobre la vocació a la santedat, un text que es va donar a conèixer el passat dia 9. Aquesta és la tercera Exhortació del papa, que, com les altres dues, també ressalta l´alegria, en aquest cas en relació a la santedat. La primera va ser "L´alegria de l´Evangeli", del 24 de novembre de 2013, la segona, "L´alegria de l´amor", del 19 de març de 2016 i aquesta última, sobre la santedat, un text amb cinc capítols i 177 punts.

El títol d´aquesta Exhortació fa referència a les benaurances (Mt 5:12), que sempre són font d´alegria i de joia.
El papa comença aquesta Exhortació recordant-nos que "l´Esperit Sant vessa santedat per tot arreu", una santedat que hem d´acollir comunitàriament, com a poble de Déu, ja que "ningú no se salva sol, com a persona aïllada" (6). Per al papa, la santedat es veu en "els pares que crien amb tant d´amor els seus fills, els homes i dones que treballen per portar el pa a casa, les religioses ancianes que segueixen somrient" (7).

El papa ressalta el paper de la dona en l´Església, el "geni femení" de dones santes que amb "nous dinamismes espirituals" han portat "importants reformes en l´Església" (12).

Aquest text ens recorda que per ser sants "no cal ser bisbes, sacerdots, religiosos o religioses" (14), ja que la santedat és una crida universal. Així cal viure "un camí sencer de santificació" (22), per tal de "concebre la totalitat de la vida com una missió" (23). Per això "la pròpia missió és inseparable de la construcció del Regne" (25).

El papa ens recorda també que "no és sa estimar el silenci i defugir la trobada amb l´altre", ni tampoc "cercar l´oració i menysprear el servei" (26), ja que la santedat no ens ha de tancar en nosaltres mateixos, sinó que és alhora pregària i servei, silenci i compromís.

El papa ens convida a deixar-nos estimar i alliberar per Déu, que és font d´amor: "No tingues por de deixar-te guiar per l´Esperit Sant" (34). Per això mateix la santedat no ens fa menys humans. Hem de saber que "el que mesura la perfecció (la santedat) de les persones, és el seu grau de caritat" (37), és a dir, l´amor. És precisament l´amor de Déu que acollim, el que ens fa sants. Per això "la vida de l´Església es converteix en peça de museu", quan "donem excessiva importància al compliment de determinades normes, costums o estils" (58) i deixem de banda l´amor fratern.
El papa ens recorda la importància de "les virtuts teologals" (60), sobretot la caritat, que ens fa descobrir Déu "en cada persona, especialment en el més menut i fràgil", ja que en "l´indefens i necessitat està present la imatge de Déu" (61).

El papa ens convida a vore les benaurances "com el carnet d´identitat del cristià" (63), ja que "feliç" o "benaurat" (64), és sinònim de sant. D´aquesta manera el papa repassa les benaurances, com la pobresa, ja que "les riqueses no t´asseguren res" (68), per convidar-nos a tindre "una existència austera i despullada" i així "compartir la vida dels més necessitats" (70). El papa també ens convida a la mansuetud, que és aquella "pobresa interior de qui diposita la seua confiança només en Déu" (74). Seguint les benaurances, el papa ens exhorta a "saber plorar amb els altres" (76) i a "buscar la justícia"(79), a ser misericordiosos, "donant, ajudant, perdonant, comprenent" (80), pel fet que "tots hem estat mirats amb comprensió divina" (82). El papa ens recorda que la santedat és "mantindre el cor net de tot el que taca l´amor" (86) i a ser pacífics, ja que aquests "són font de pau" (88), per esdevindre "artesans de pau" (89).

El papa ens presenta l´amor (i per tant la sol·licitud pels altres) que veiem a l´Evangeli de Sant Mateu (Mt 25), com "el protocol sobre el qual serem jutjats" (95). Per això no és possible entendre la santedat "al marge d´aquest reconeixement de la dignitat de tot ésser humà" (98). És així com "no podem plantejar-nos un ideal de santedat que ignore la injustícia d´aquest món, on uns festegen, gasten alegrement i altres s´ho miren des de fora, mentre la seua vida passa i s´acaba miserablement" (101).

El papa parla també dels immigrants (102) i del consumisme hedonista (108) i ens adverteix del perill de "formar part de xarxes de violència verbal a través d´internet" (115). El papa ens recorda que "fins i tot en mitjans catòlics es poden perdre els límits", per mitjà de "la difamació i la calúmnia", fora de "tota ètica i respecte per la fama de l´altre" (115) i denuncia aquells que es col·loquen "en el lloc de jutges sense pietat" (117).
El papa ressalta que "el sant és capaç de viure amb alegria i sentit de l´humor" (122) i amb "audàcia" (129), per tal de, amb l´ajuda de Déu, iniciar "la marxa una i altra vegada", per "desplaçar-nos, per anar més enllà d´allò conegut, cap a les perifèries i les fronteres" (135).
El papa ens diu que l´Església "no necessita buròcrates i funcionaris sinó missioners", amb entusiasme per "la veritable vida" (138).
Per últim el papa ens anima a "preservar els xicotets detalls de l´amor", que ens mostren "la persona del Ressuscitat" (144). A més de dir-nos que "el sant és una persona orant" (147), el papa també ens recorda que "la vida cristiana és un combat permanent" (158), en sintonia amb "l´obediència a l´Evangeli i al Magisteri" (173).

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine