El què ha succeït a Alacant era evitable? Podem limitar-nos a atribuir el resultat a la mala fe de la trànsfuga de Guanyem Alacant? La fallida de l´experiència deu ser objecte d´una seriosa reflexió per part de l´esquerra, especialment per preveure altres situacions, i sobretot, per revisar els sistemes de selecció de les persones que van a les llistes. Tanmateix, no podem ignorar que durant aquests darrers temps els governs del canvi, producte de l´emergència de noves alternatives i la necessitat d´entesa, han passat per situacions de crisi i contradiccions. Igualment, cal considerar que algunes opcions que han arribat a governar ho han aconseguit amb marges curts,i per tant, són victòries precàries, quedant, doncs, la dreta molt a prop.

Alacant seria un cas de majoria precària, moltes eufòries se n´havien oblidat de tal realitat. La dimissió de l´alcalde, per uns fets concrets, hauria de provocar al si del seu partit una anàlisi autocrítica, pel que fa al cas de la trànsfuga apunta al fet que altres també haurien de examinar les causes, especialment en relació a com es formen candidatures d´al·luvió. Dels sistemes tradicionals s´ha passat a una pràctica basada en l´entusiasme del moment, a donar per bo tot allò que sembla més nou, més radical, més espontani. Sense conéixer els detalls individuals, l´actitud de la trànsfuga evidència un comportament inherent a la persona, per tant previsible.

Del conjunt de situacions que anem observant en altres llocs, resulta evident, a parer meu òbviament, com les noves experiències que volen diferenciar-se de l´esquerra tradicional no són immunes a personalismes, el recent cas Bescansa-Iglesias hi és una mostra, com tampoc a alguns tractes de favor.

La cultura del pacte, de les enteses, comporta afrontar diferències sense que això hauria d´implicar trencaments. Al cap i casal també s´han donat desavinences i crisi. Es van superar, però, no sense generar una certa erosió de confiança i el desencís. El problema no es limita a la creació de situacions de certa tensió, o fins i tot, que algunes persones se´n vagen a casa, la qüestió és que les incidències no generen una anàlisi i una reflexió a fons de causes, efectes i solucions. Als moments previs electorals cal fer llistes, després cal fer pactes de govern a corre-cuita, més tard tenim el dia a dia, aleshores, la reflexió no és possible, puix mai és el moment, doncs bé, quan cal fer l´anàlisi?