02 de mayo de 2018
02.05.2018

L'Espanya escolàstica

02.05.2018 | 00:20
L'Espanya escolàstica

Durant alguns mil·lennis la gent pensava que l´univers fluïa serenament impulsat per un motor mentre la terra estava queta i totes les substàncies sublunars venien de la combinació de solament quatre elements. La naturalesa del món s´explicava amb arguments que es complicaven contínuament, perquè a la fi, les voltes i revoltes d´explicacions tornaven a la idea inicial preconcebuda. Amb quatre conceptes i uns arcabussos podies dominar tres o quatre continents. Després, tot es va complicar. Aparegueren personatges com Copèrnic, Bruno, Kepler, Galileu i Newton que insistiren a aplicar una rigorosa etiqueta de racionalitat i observació. Però en alguns llocs la ciència escolàstica, aquella que es recargola tornant sempre allí on interessava estar, va seguir diversos segles.

L´escolàstica ha mort o no? En Espanya avui, la ciència professional ha estat molts anys en mans d´un banquer-economista que no es preocupava ni d´executar el pressupost, i les inversions es redueixen sense parar. Ara fa poc ha faltat el successor de la càtedra de Newton, Stephen Hawking, descobridor de la radiació dels forats negres, i en un diari notori el qualifiquen de charlatán i patán: per descregut. Mentrestant el govern, i l´Estat sencer, necessiten honrar a Jesucrist santificat, cantar el novio de la muerte, posar les banderes de dol. Perquè ciència no hi ha més que una: la geografia, que es basa en la sagrada unitat de la pàtria i a partir de la qual s´explica tota la resta.

I ara, en les nits, el bo i millor de la nació, polítics de dreta i esquerra, senyors reis, i la judicatura, veuen la volta celeste i respiren tranquils perquè constaten que el motor d´Aristòtil fa girar els puntets lluminosos al voltant d´Espanya, incorruptible i eterna. Ho diuen la constitució, la llei, i s´argumenta tan com calga! En altres parts del món, la racionalitat implacable, la verificació de les evidències, el debat determinant, han format la base de les societats. Pobres il·lusos aberrants.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine