Com el baró Ashler, el PPCV també té dues cares: la dolenta, que diu estimar el valencià i és hipòcrita fins al moll de l´os; i la dolentíssima, que anima denúncies anònimes contra el professorat per a desactivar, com si d´evitar l´explosió d´una mina es tractara, l´estament més compromès amb la llengua (el PP en diu adoctrinament). Així que, per interpretar hui el paper de professor, cal inspirar-se en el personatge de Gary Cooper en Solo ante el peligro. No porta estrella de xèrif, ni barret d´ales amples, ni un rifle a les mans, però recorda cada cop més la mítica pel·lícula de l´Oest, a l´afrontar en solitari: d´una banda, la violència escolar que amenaça la tranquil·litat de l´aula, que ja no és el lloc plàcid d´altres èpoques; i d´altra, els interessos mesquins d´uns polítics que, amb l´excusa de l´adoctrinament —argument prêt-à-porter per a totes les estacions— passen el rasclet pels racons més amagats de l´electorat d´extrema dreta.
Per a adoctrinament, l´intent del PP quan manava, enviant a tots els centres del País Valencià carretades de premsa afí, i obviant-ne la de signe ideològic distint. Tothom sap que la simple transmissió d´informació implica també la de la ideologia que hi subjeu; i si en eixos anys no fou possible l´adoctrinament és perquè el professorat complia amb el deure d´objectivar la informació transmesa, posant a l´abast de l´alumnat diferents maneres de veure i d´interpretar la realitat. Ho féu aleshores i ho tornaria a fer ara si calgués. La pregunta que ve tot seguit és simple com la del catequista: saben per què parlen tant d´adoctrinament als territoris que compartim el mateix àmbit lingüístic? Ho han endevinat! Perquè la llengua pròpia els importa una fava, perquè la secessió lingüística ens separa de Catalunya en la mida que ens uneix a l´Altiplà, i perquè «tracten d´imposar la seua incultura a cops», com em deia dies enrere Josep Lluis Albinyana, primer president del Consell. Vaja, que Àtila era un beneït al costat d´aquesta gentola!
