Expressar-nos amb llibertat és lluita de cada dia», canta Al-Mayurqa. Açò és el que fa cada dia el professorat valencià (també el de molts altres indrets del món) en un context ple de dificultats, per l´actuació intransigent i antidemocràtica d´una minoria de polítics que pretenen controlar políticament i idelògica l´ensenyament. Aquesta situació no és nova, de fet és molt antiga, perquè la dreta sempre ha tingut clar que l´educació ha d´estar al servei del sistema i del mercat, on la pedagogia preponderant siga la de les classes dominants, entesa com un privilegi al servei d´una minoria social destinada a dirigir la societat i no un dret universal de la ciutadania a què tothom tinga accés.

En aquest context, la confrontació sobre l´educació ha estat una constant a l´Estat espanyol: no és casual que el magisteri fóra un dels col·lectius més represaliats durant el colp d´estat i la dictadura sota l´acusació d´inocular en la joventut el virus republicà. Han passat molts anys des de la dictadura, sembla una eternitat, però les actituds i les actuacions d´una part dels polítics i de la política no han canviat. Els atacs al professorat i a l´escola, dissortadament, tornen a estar d´actualitat. L´acusació d´adoctrinament és una cortina de fum que amaga els seus veritables interessos per mantindre una educació segregadora, classista i patriarcal, amb lleis com la Lomqe que ho possibiliten. Aquesta llei sí que busca l´adoctrinament de l´alumnat, és una llei contrària als interessos de la majoria de la població i a l´educació com a pràctica de la llibertat per formar persones lliures i crítiques.

La recent campanya impulsada pel PP, fent una crida a la delació anònima de centres i professorat, forma part d´eixa política educativa. És lamentable la utilització de mètodes propis de règims autoritaris i poc democràtics per a l´acció política. Les dues responsables polítiques impulsores de la campanya d´acusació al professorat han tingut competències de govern en el període 2011-2015, una d´elles com a consellera de la Generalitat i l´altra com a directora general de la Conselleria d´Educació. Paradoxes de la vida, les dues han participat del govern que més ha atacat l´educació i el professorat: han aplicat grans retallades; han reduït les plantilles, inversions i salaris; han acomiadat professorat, censurat materials didàctics, atacat la llibertat de càtedra que reconeix la Constitució i moltes altres que formen part de les polítiques antisocials que han empobrit la població valenciana. D´aquesta manera, han augmentat, també, les desigualtats i han condicionat el nostre futur social i econòmic per molts anys. I no només això, en compte de donar explicacions de les seues actuacions durant el temps que van governar, fan un ús partidista (ara i adés) de l´educació i de les institucions públiques. No busquen l´interès general, la cohesió social i territorial i la convivència democràtica per caminar totes i tots junts envers una societat més lliure, més justa i més democràtica.

La campanya de delacions i de desprestigi no ens espanta, continuarem treballant, de valent, als centres educatius, barris i pobles, junt amb la Comunitat Educativa valenciana, per avançar amb el model d´escola pública, valenciana, crítica, cohesionadora, democràtica i inclusiva que necessita el nostre alumnat i la societat valenciana. I ho farem com cada dia: enllaçats per la llengua, la cultura i la gent. Sense por. No callarem i no ens faran callar.