als peus de l'església de sant Joan del Mercat, i entre els carrers de santa Teresa i Peu de la Creu, es troba una àrea d'un marcat caràcter medieval. Es tracta d'una macroïlla amb una trama urbana consolidada, històricament coneguda com la Boatella.
Aquest terreny periurbà durant la dominació musulmana s'emprava en conreus i el delimitava un ramal de la sèquia de Rovella, formant una C, des de l'actual plaça del Tossal fins al carrer de les Carabasses. S'urbanitzaria cap al segle XI sobre la divisió parcel·lària existent com a horts (Javier Martí, 2002).
La macroïlla va mantenir intacte el traçat i la perspectiva com a part de la trama històrica de Ciutat Vella fins a finals del s. XX: arribà el sventramento de l'avinguda de l'Oest i s'enderrocà el palau de Parcent, creant-se el jardí i el desmesurat edifici entre aquest i l'església.
El 1992 s'aprovà el PEPRI de Velluters, que afectava de forma puntual la Boatella en l'àmbit de la Unitat d'Execució 4 (UE4), amb l'esponjament del carrer dels Valeriola (una placeta) i un lleuger eixamplament del carrer de la Boatella (passava de 4 a 6 m.).
Les ànsies transformadores d'aquells que han manipulat durant anys el planejament de Ciutat Vella han fet callar altres veus respectuoses per un patrimoni cultural que no és tan visible per al comú de la gent: la trama històrica. El rigor amb què aquests professionals es dediquen a suturar, a fer operacions de microcirurgia urbana i de connexió espacial, no apareix en l'actual UE4, resultat de diferents modificacions puntuals que han acabat per desvirtuar el planejament inicial.
Aquesta UE4, pendent d'execució 26 anys després, ha creat una zona de 2.100 m2 de solars i edificis en ruïna, que provoquen una evident situació de degradació en un entorn de protecció de BIC.
El 2005 un promotor (sense ser propietari majoritari del sòl) presenta un projecte que canvia completament el planejament i que afecta, en planta, tres illes completes a més del paisatge urbà de tres carrers (vistes i perspectives). Informes (de 2006 a 2010) de la Direcció General de Patrimoni objecten: la UE4 havia de desenvolupar-se per gestió directa de l'Ajuntament; no es calibrava (sic) l'augment del trànsit amb la creació de dos aparcaments; i "llega a condicionar la realidad física de la trama histórica con irreversibles reformas urbanas": un carrer passa de 4 a 11 m. d'ample. Aquest intent de prolongar el traçat de l'avinguda de l'Oest va ser criticat per experts (Fernando Gaja, 2009).Tanmateix, l'Ajuntament de València accepta el projecte.
Cap de les objeccions de la D.G. de Patrimoni s'admeté i, com que en les Ordenances del PEPRI de Velluters prevalien els informes de Patrimoni, l'Ajuntament les modificà perquè fóra vinculant un informe de Circulació enfront del de Patrimoni.
El PEPRI marca com a objectiu l'aportació poblacional important, i així ho assumí el promotor: realitzar construccions amb ús residencial plurifamiliar. Però ara que ja està desenvolupant-se, es fa la sol·licitud per canviar tota l'edificabilitat (5.000 m2) a ús hoteler i d'apartaments turístics. Acceptarà l'ajuntament atemptar contra els principis del planejament urbà?
Ara s'està redactant un nou Pla Especial de Protecció per al centre històric. En els tallers participatius del PEP-Ciutat Vella s'assegurà al veïnat que tenia plenes competències per replantejar l'ordenació de les UE no executades. Posteriorment, el responsable d'Urbanisme va fer pública la seua decisió de deixar fora de revisió la UE4-Velluters i la UE12-Carme. Cal recordar que són planejaments no executats i, per tant, són revisables. Que no hi haja voluntat fa pensar que la nova corporació del canvi és realment la corporació del gattopardisme: fer creure a la ciutadania que ho canvia tot, i ser continuista destruint Ciutat Vella.
Cal cridar l'atenció dels responsables davant la destrucció de la trama històrica de València, per no caure d'ací a uns anys en la nostàlgia sensiblera dels reculls fotogràfics titulats Mireu com era València. Les noves generacions tenen dret a conèixer els carrers de Ciutat Vella tal com van ser concebuts fa un mil·lenni... perquè és possible encara.
La prevalença del respecte i la sensibilitat pel patrimoni urbà, la història dels carrers i l'aplicació de la Llei de Patrimoni haurien de ser guies per al responsable de l' urbanisme en els centres històrics (BIC), i no la concepció mercantilista del patrimoni històric per afavorir actuacions especulatives dirigides a privatitzar l'espai públic.
Plantegem raons històriques, patrimonials, legals i socials perquè Vicent Sarrià revise aquesta operació especulativa i destructora. No hauria de fer-se més el sord.
