Parelles de Tiepolo és el treball pictòric i d'experimentació que Armengol, sense desconnectar de les arrels del pop-art on va començar, en ofereix fins al 20 de maig a la Sala Martínez Guerricabeitia de La Nau, a la Universitat de València. Un treball espectacular -en especial, en els grans formats- que, amb la seua particular manera de mirar-se l'art apunta cap a la presència de les noves tecnologies i dels llenguatges específics de la publicitat o dels mitjans de comunicació més actuals. I això, en el benentés que l'art que resulta del treball d'Armengol fa l'efecte no sols d'una reinterpretació del passat, sinó que s'incardina en el present i es projecta cap al futur, acoblant-se en el nostre imaginari als llenguatges més contemporanis i, pròxim a estètiques més minimalistes.
Rafael Armengol, una vegada més, ha assolit un punt àlgid en la seua trajectòria pictòrica. Ha aconseguit, tot conjugant elements d'una època llunyana i en una geografia també llunyana -però no tant: Itàlia i València sempre han estat ben pròximes-, una unitat nova que reforça els vincles intangibles que podem detectar i esgrimir entre les obres de Tiepolo i les d'Armengol. De fet, la sàvia utilització del color, l´aplicació d´una tècnica tan personal com la que ací podem reconéixer i la conjugació dels elements en joc en aquesta exposició, conformen un microcosmos nou i d´una qualitat ben remarcable. Armengol s'ha endinsat en Tiepolo a través, també, d'un element que l'ha captivat especialment: les parelles. Les parelles reals i fictícies que Armengol ha sabut descobrir i conjugar en Tiepolo i des de Tiepolo.
Allunyat de temptacions decorativistes, conscient d'arriscar-se en la utilització de la tècnica i del color, el nostre pintor es capbussa en aquelles obres seduït pel barroc i captivat -supose- pel monumentalisme rococó d'aquell venecià universal a qui, per la riquesa de la seua paleta cromàtica i pels seus atreviments compositius, estic segur que ha volgut retre també un homenatge, en aquesta mostra apoteòsica -un mot que de ben cert devia agradar al mateix Tiepolo.
La mostra d'Armengol, encara, compta amb les peces gegantesques del claustre de la Nau, que ens donen la benvinguda i ens preparen per al que veurem a l'interior. Una mostra que ha estat comissariada per Martí Domínguez i que ha comptat amb un acurat catàleg i que, sense cap dubte, hem de visitar, si no ho hem fet encara.
