Llig una notícia compartida per molts periòdics al nostre abast. A l´ «Euskadi profunda» (sic) el recolzament a ETA es fa visible en una pintada on es considera un honor l´existència d´aquesta «organització armada», i empre aquest darrer terme de premsa internacional quan en parla de la dissolució definitiva. Fa gairebé un any vaig mostrar la meua perplexitat davant de la fredor de gran part dels representants polítics espanyols quant a la fi del dolorós conflicte basc. Un any després afegisc la rancúnia sobredimensionada per una lluita de poders (sobretot de banda dels partits unionistes) que enfonsa qualsevol intent sincer de concòrdia. Els mitjans de comunicació estatals s´hi sumen descaradament .
Què vol dir «Euskadi profunda»? Imaginem-nos-ho. Si és aquella Amèrica , racista i endarrerida, que assumia les fel·lacions en despatxos guvernamentals com un fet quotidià, inassumible ja a la Casa Blanca, si és aquell Puerto Hurraco extremeny i, sobretot, si és la Catalunya on té més consistència el «procés», o si és un hipotètic (ho avisen Bonig i companyia) País Valencià adoctrinat , a llocs on es parla la llengua en què escric, el lector, sense ser cap linx, captarà la intenció perversa de l´expressió. Ara bé, als magnífics personatges de Miguel Delibes se´ls haurà de canviar l´etiquetatge, ja que sorprén que la Castella profunda, de fa temps inalterable i inalterada (motiu de crítica per al gran escriptor castellà), s´aculla com un cant a la llibertat i a les essències.
Costa desxifrar l´ambient d´un poble tan elusiu, sembla, com el basc. Costa d´entendre (des de fora estant) algunes declaracions i actituds ambigües del lehendakari Urkullu, però és inadmissible l´alienació i malvolença en les paraules del president Rajoy (entusiasmat lector de Patria, compte Aramburu!) i del seu competidor actual, l´irreflexiu Rivera (tuitaire professional). Voler esclafar l´ideari d´un oponent que ha comptat amb una popularitat que encara no s´ha extingit, i voler, sobretot, contaminar processos democràtics pacífics d´altres indrets de l´Estat Espanyol relacionant-los amb el terrorisme basc és estúpid, insensat i abominable. Altra reflexió: si exigim, per unanimitat, el perdó a totes les víctimes, incloent Carrero Blanco, Melitón Manzanas i membres de les forces armades i de seguretat en temps de dictadura, què fem convocant jornades amb antics guerrillers maquis? ¿També hauran de demanar perdó pels assassinats comesos a partir de 1939 o deixem estar la innocuïtat d´uns vellets enfrontats a auditoris complaents?
