L'educació és el nostre present i el nostre futur. Durant massa anys, els governs de la Generalitat han reduït els recursos destinats a l'ensenyament, fins arribar a posar en perill el propi model públic d'educació, malgrat l'esforç i la dedicació de milers de professors i professores. Durant massa temps s'ha deixat deteriorar els centres educatius per manca d'inversions, fins arribar a situacions deplorables: per desgràcia, ens vénen a la memòria sense massa esforç sostres que queien, classes enfonsades i col·legis sense reformar des dels anys 30 del segle passat.

Les coses per fi han canviat: l'ensenyament públic de qualitat i en valencià és una prioritat per al govern del Botànic i, en general, per als governs del canvi, com és el cas de la Diputació de València. I no són només paraules: en només tres anys, des de 2017 a 2019, la col·laboració de la Diputació de València amb la Conselleria d'Educació i els ajuntaments de les comarques de València, per a millora d'instal·lacions educatives, representarà un total de 23 milions d'euros, a través de 352 actuacions en 180 municipis diferents. Dos de cada tres municipis de les comarques de València hauran rebut de la Diputació una inversió específica per a millora dels centres educatius. Per fi l'educació pública va retornant on li correspon.

Vam començar amb el Pla Municipal de Manteniment d'Escoles posat en marxa el 2017 i continuat enguany, a través del qual es finança el canvi de portes i finestres i altres actuacions d'eficiència energètica a un total de 82 escoles; l'objectiu, reduir d'una banda la factura elèctrica de molts ajuntaments i, d'altra banda i sobretot, dignificar les nostres escoles, evitar situacions vergonyoses de centres escolars mal condicionats per al fred.

Però a més a més, enguany posem en marxa un altre pla, el Pla de Millora d'Espais Educatius Municipals, dotat amb més de 10 milions d'euros, i que permetrà efectuar actuacions de millora en totes les escoletes infantils, conservatoris i centres de formació d'adults de titularitat municipal de les comarques de València. Un Pla ambiciós i que representa culminar la més gran inversió en infraestructures educatives escomesa per part de la Diputació de València. És una qüestió de justícia: durant anys, molts municipis han tirat avant amb aquests centres de titularitat pública, assumint totes les despeses que això comporta; ara, aquesta col·laboració entre la Conselleria i la Diputació permetrà alleugerir la càrrega que representen per a les finances municipals aquests serveis, uns serveis que tant el govern de la Diputació com el del Botànic considerem essencials. I una prova més de quines són les prioritats del Botànic la trobem, per exemple, en el Pla Edificant de la Conselleria d'Educació, que permetrà realitzar centenars d'actuacions de millora i construcció de nous centres educatius arreu del territori valencià. Actuacions concretes, no només paraules.

Perquè del que es tracta és d´augmentar la qualitat de l'ensenyament del conjunt dels alumnes, d'arribar a tots els pobles i ciutats, deixant ben clar una vegada més la nova forma de fer política dels governs de la Diputació i del Botànic. Fer política per a tota la ciutadania i no només per a uns pocs, rescatar persones.

Sembla una obvietat, sembla evident que eixa ha de ser la funció de les institucions: gestionar els diners públics amb criteris d'objectivitat, justícia i eficàcia, i millorar els serveis públics oferits. Però no és tan evident; de fet, continuem esperant que les Diputacions de Castelló i Alacant aposten, com ja ho fa la de València, per contribuir a la millora de la qualitat de l'ensenyament dels nostres xiquets i xiquetes. Col·laborar entre administracions, unir esforços, hauria de ser allò habitual, i a poc a poc ho haurà d'acabar sent, perquè cada vegada les excuses són més difícils de creure. La pregunta és: estem per millorar la qualitat de l'ensenyament públic o no? N'hi ha qui fa temps que ho tenim clar.