Subvencions o almoines? Millor transferències

JUAN BODÍ I QUILIS - SECRETARI D´ADMINISTRACIÓ LOCAL Em dona la sensació que el president Camps, que va ser regidor de l´ajuntament de València, un bon dia va decidir raonar al voltant del municipalisme i va posar en marxa un pla per a col·laborar amb els ajuntaments i altres entitats en l´execució d´obres d´infraestructures urbanes, rehabilitació d´equipaments, recuperació de barris, centres històrics, millora d´accessibilitat i mobilitat, mitjançant concessió de subvencions ( Ordre de 3 de novembre de 2005. DOGV núm 5.131 de 09112005).
Paraula màgica subvenció, que vol dir «Acción y efecto de venir en auxilio de alguien o acudir a las necesidades de algo». Però en realitat subvenció, en el lèxic del municipalisme equival a favor, almoina, arreglo, enganyifa, etc. En definitiva una formula per a tapar els ulls als alcaldes i regidors dels pobles. Perquè el cert es que després de 27 anys de democràcia municipal encara no hem sabut reivindicar la importància dels municipis en l´estructura de l´estat .
En estes últimes dècades hem passat d´un estat centralitzat a un autonòmic, i dic bé, autonòmic, perquè han segut les autonomies, les úniques a les quals l´estat ha transferit competències mitjançant els estatuts d´autonomia corresponents i no als ajuntaments.
Els ajuntaments han segut els grans oblidats en este procés de descentralització, això si, s´han elaborat llibres blancs, s´han fet pactes i cartes municipals, s´han celebrat aniversaris d´ajuntaments democràtics i quatre actes més. Però demanar el que realment els pertoca, a les administracions que estan més a prop dels ciutadans, no s´ha fet mai amb una mínima serietat i rigor, i ací estan els resultats. La paraula transferir «Ceder a otra persona el derecho, dominio o atribucion que se tiene sobre algo» es veu que no està al diccionari municipalista.
És la gran assignatura pendent. Les federacions de municipis tant a nivell d´estat com autonòmic, lluny d´acometre les reivindicacions que realment necessiten els ajuntaments, s´han quedat com simples corretges de transmissió dels governs de torn. Han mostrat la seua incapacitat per a resoldre la financiació que realment necessiten els ajuntaments per exercir el seu treball com administració més pròxima a la gent. .
Eixe 50%, 25%, 25% del que tant es parla als congressos, assemblées i foros polítics crec que al pas que anem no serà mai una realitat, i tots tenim la nostra part de culpa. I mentre, que?.
Puix això, almoines d´un president, d´un altre, d´un conseller, d´un diputat, i ara una nova modalitat, almoines amb aplaçaments o millor dit, amb caràcter plurianual.
Es a dir, que un president que acaba el seu mandat el mes de maig del 2007, compromet subvencions amb un 10% per al 2006, d´un 30% per al 2007 i d´un 60% per al 2008, quan potser faça any i mig que ja no ho siga, i tots tant contents, no?.
Camps, a bombo i platillo, es reuneix amb tots els alcaldes i alcaldesses per pregonar que coneix bé la política municipal i per això ha fet un esforç per arrancar al seu govern un bon pessic dels pressupostos per als ajuntament, que vos pareix?.
Això per a mi no es respondre amb realisme i claretat a les necessitats del món local, ja som tots un poquet majorets perquè ens conten eixes películ.les, no?. Però pense que l´amor als nostres pobles ens mata i no ens permet dir les coses pel seu nom, i aixina ens va.
Alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors reivindiqueu i exigiu transferències i no subvencions. I ara que s´estan reformant els estatuts que es tinga en consideració el que sempre es diu, que l´ajuntament és l´administració mes pròxima al poble. S´han de clarificar les competències municipals i sobretot el seu finançamen, pel contrari ja sabeu a captar almoina, com sempre.