La millor defensa dels interessos valencians

RAFAEL BENEYTO La relació financera dels valencians amb la hisenda central, és a dir, les inversions i transferències rebudes del Govern de l´Estat front els impostos pagats, resulta negativa des de ja fa molts anys. I per tal de capgirar esta relació no es suficient que es revise la distribució de les inversions de l´Estat en funció del percentatge de població que representem els valencians. El dèficit fiscal valencià amb la hisenda central es molt més important que l´augment de les inversions que reclama el govern de la Generalitat.

PRIMER, LES XIFRES La distribució territorial de la inversió pública de l´Estat efectivament realitzada entre els anys 1997 fins 2003 (dades de la Intervenció General de l´Estat) mostra que la mitjana destinada al País Valencià sols alcança el 5,15% del total, molt lluny del percentatge que representem en PIB i població (10,6 %). És a dir, portem molts anys rebent inversions de l´Estat per la meitat dels que ens correspon. Així s´explica la dotació tan dolenta d´infrastructures al nostre país. A estos anys les comunitats autònomes més beneficiades foren Andalusia, Madrid i Castella-Lleó (les dos últimes governades pel PP). Mentre al govern central manava el PP, els responsables de la Generalitat, que també eren del mateix partit, callaven i miraven cap altre lloc. El Govern de la Generalitat ara demostra ser més un instrument polític al servei de la campanya electoral del PP que un eficaç defensor dels interessos de les valencianes i valencians.

INVERSIÓ ESTATAL La inversió pública estatal cal que es distribuixca atenent criteris clars, transparents i permanents, per a evitar que depenga de la negociació política anual en funció del color polític i del cicle electoral. Per açò resulta bàsic i fonamental disposar de la publicació de les balances fiscals entre les diferents comunitats autònomes i la hisenda central. En este aspecte torna a fallar el govern valencià del PP, ja que ara demana transparència sols a la distribució de la inversió pública de l´Estat, i no recolza la solució més clara i transparent, i fins i tot més important des del punt de vista quantitatiu, la publicació de les balances fiscals entre totes les comunitats autònomes i el govern central i l´eliminació del dèficit fiscal valencià, mitjançant la reforma de la Llei Orgànica de Finançament autonòmic (Lofca). Cal recordar ara que el Congrés dels Diputats espanyol, ja fa deu anys, amb l´abstenció del PP, que en aquell moment estava al govern, va aprovar la resolució número 34 del debat sobre l´estat de la nació, celebrat el 24 de juny de 1997, en la què s´instava al govern perquè publicara periòdicament les balances fiscals de cada una de les comunitats autònomes amb la hisenda central. Des de llavors ni cas, ni amb el PP ni ara amb el PSOE.

TORNEM A LES XIFRES Les úniques balances fiscals publicades a l´Estat espanyol relatives al període 1995-2002 ho ha fet a Madrid la fundació privada Funcas, que edita les estimacions que realitzen Alcaide i Alcaide (2003) en base al criteri del benefici (la inversió i la despesa públiques s´imputen territorialment en funció dels beneficiaris potencials, per exemple, la inversió als museus de Madrid s´imputaria entre totes les comunitats autònomes en funció del percentatge del seu PIB). En este estudi el dèficit fiscal del País Valencià amb la hisenda central era l´any 2002 de 1.927,4 milions d´euros, aproximadament el 2,4% del PIB. Atenent el criteri del flux monetari (la inversió i la despesa públiques de l´Estat s´imputen directament en el territori on es realitzen, i així la inversió als museus de Madrid s´imputaria íntegrament a la seua comunitat autònoma) s´han calculat les balances fiscals fins l´any 2000 (Fernández, 2003) i el resultat és de nou un dèficit fiscal per al País Valencià de 3.762 milions d´euros l´any 2000, aproximadament el 6,3% del PIB. Més recentment Guillem López Casasnovas i Jordi Pons Novell han publicat un estudi on calculen la capacitat/necessitat de finançament de les comunitats autònomes per al període 1995-2003. Per al País Valencià obtenen una necessitat de finançament mitjana anual del 2% del PIB. Per acabar esta col·lecció de xifres, amb dades del Ministeri d´Economia i Hisenda de l´any 2004 sobre un índex 100 que representa la mitjana espanyola, el País Valencià recaptava en impostos que cedia a la hisenda central 99, mentre que l´Estat ens retornava amb l´actual sistema de finançament autonòmic sols 91, vuit punts menys. Ací ja estem parlant de més diners i durant molts més anys, que al cas sols de les inversions anuals dels pressupostos generals de l´Estat.

DISCRIMINACIÓ Per a resoldre esta continua discriminació, cal una reforma completa i no parcial de la Lofca, que contemple una major distribució dels recursos tributaris de la hisenda central, més corresponsabilitat fiscal per a les comunitats autònomes, així com que clarifique els criteris de distribució territorial de la inversió pública estatal. Els valencians necessitem un sistema de finançament que atenga principis lògics de solidaritat interterritorial, equitat, suficiència, anivellament de les rendes familiars per càpita a igual esforç fiscal, revisió del saldo fiscal deficitari si la renda per càpita se situa per baix de la mitjana, etc. Els polítics valencians, tant del PP com del PSOE, no aprofitaren una ocasió d´or que disposaren amb la reforma de l´estatut. Resulta incomprensible l´errada comesa de no definir a la màxima norma de l´autogovern dels valencians el model de finançament que necessitem, conforme ho feren altres comunitats autònomes. Per això, ara l´actitud política del Govern de la Generalitat respecte del finançament autonòmic no és positiva, ja que prefereix la confrontació amb els models defensats als estatuts català i andalús (malgrat que el seu partit l´haja recolzat), que fer una proposta concreta sobre el model de finançament que necessita la societat valenciana per al seu progrés social just. Fins i tot ha estat incapaç de presentar un diagnòstic sobre els problemes de l´actual model de finançament autonòmic per als valencians al Consell de Política Fiscal i Financera, com es va comprometre l´any 2006.
L´elevat endeutament de la Generalitat i la baixa dotació d´infrastructures són preocupacions generalitzades entre els valencians, i encara que siga sols per açò considere que es necessària i urgent una proposta de reforma estrictament valenciana de la Lofca, que sorgixca del debat i consens del Parlament.

*Economista.