Una pràctica habitual de l´ecologisme polític a ca nostra ha sigut la divisió interna i l´arribisme o millor explicat, un arribisme desaforat que ha originat una divisió que esdevé endèmica. Diverses han sigut les escissions i sempre amb un denominador comú, que les persones que les han propugnat o provocat sempre buscaven el seu interés personal. Divisió de vegades per interessos obscurs, després d´haver aconseguit actes de càrrec públic. No és aquest el cas.

A les persones que hem intentat fer política ecologista en este país, sense més interés personal que el de poder participar de la creació d´una alternativa que creguem necessària, que es puga oferir distinta en quant a les formes i els comportaments, que il·lusione pel seu inqüestionable respecte a la diversitat de idees i que aparega en les confrontacions electorals de manera reiterada, clara i contundent en quant a les seues propostes, no ens ho han posat fàcil fins ara.

Ara, després del fracàs en les eleccions autonòmiques i municipals, com a conseqüència de l´aposta sense paracaigudes del tàndem Roderic-Peris en favor de les candidatures de Compromís i EU-EVPV, es trenca l´acord al que vam arribar en desembre del 2004, per tal d´agermanar l´ecologisme polític sota unes úniques sigles. L´acord d´aleshores va sumar directament tres organitzacions polítiques i va obrir expectatives en un seguit de col·lectius d´àmbit local i persones individuals, que estaven a l´aguait esperant esdeveniments. Doncs el que havia de passar ja ha passat, els dos líders del grup, passades les eleccions i comptats els retrocessos polítics de l´organització, conseqüència de la seua aposta política, ajunten esforços i diuen que no es mouen, que tot ha sigut motivat per l´afonament de l´esquerra (?) i que ells estan fent-ho molt bé.

Per defensar les seues posicions han començat a disparar a tort i a dret a tot el que es mou dins el partit. Una proposta alternativa? Afiliem a les veïnes i les amigues de l´avia i la combatem amb els vots, com sempre s´ha fet a l´esquerra tradicional. Qui guanya una votació és qui mana i la resta no compta. Que s´acosta la celebració del congrés del partit i no el tenim segur al 100 %? Doncs, no el celebrem, no ens importa si és estatutari o no, el desconvoquem i acusem les persones que mantenen posicions contraries a les nostres d´anar contra el partit, de voler trencar-ho tot i, si la cosa roda bé, els expulsem.

Així les coses, mentre per un costat estem parlant de coherència, de l´existència d´una organització política ecologista, no hipotecada per cap altra organització, lliure per tant per treballar la societat real amb propostes que connecten amb el que interessa els ciutadans i ciutadanes que estan preocupats per la situació de desgavell que es viu actualment, d´esquenes a la realitat de desfeta i de depredació de l´entorn natural. Una organització que en l´intern mantinga un clima de germanor còpia del que diguem volem establir amb el propi entorn que ens envolta, lluny dels enfrontaments característics d´altres formacions de l´esquerra tradicional, respectuós amb la diversitat de pensament i de cultura. Una interioritat que no ens obligue a estar votant de manera continuada, enfrontant unes persones amb altres, si no que es treballe a partir de consensos conseqüència del debat intern. Mentre uns parlem de tot això, uns altres només pensen en defensar posicions sectàries, en parlar d´acusacions a la resta de companys i companyes i d´expulsions, en assegurar-se el seu liderat, en vorer on poden ficar el cap per medrar, encara que això supose una contradicció respecte de tots els documents aprovats per consens durant els últims tres anys. No volem continuar en el projecte de Peris, volem continuar treballant en l´ecologisme polític i això, ara per ara, no és possible a Els Verds del P.V..

Estan obsessionats defensant els seus interessos personals i no deixen avançar el projecte comú, tots els projectes de treball dels tres últims anys els han arruïnat, trobades municipals, encontres i conferències monogràfiques i de formació, totes les propostes s´han vingut avall per la seua negativitat.

Doncs fins ací hem arribat, no podem continuar formant part d´un projecte erràtic i desorientat que només viu i treballa pels interessos dels seus líders, per tant a partir d´ara no compteu amb nosaltres, tenim millors coses que fer en defensa dels interessos de la terra i del medi que l´envolta.

«Adéu, adéu, adéu. No és que muiren les coses, tampoc és que se´n vagen. És un, és un...».

*Secretaris d´Els Verds P.V. de València ciutat [Firmen també Juan Costa i Paco Orts, secretaris d´Els Verds P.V. de Mislata i Montserrat]