L´esperit de Felip V

JOAN TAMARIT Des de l´any 1992, de forma reiterada, he vingut fent pública la meua preocupació per la qüestió del Dret civil valencià, el Dret privat que ens vam atorgar els valencians i pel qual ens regírem durant prop de cinc-cents anys, fins que ens va ser arrabassat per la força de les armes.
Al llarg d´aquests anys, he publicat diversos articles en premsa, tots ells amb un nexe comú: exigir a les autoritats públiques valencianes la recuperació del nostre històric Dret civil per diverses raons, la principal, encara que no l´única, la dignitat del nostre poble, que requeria que es posara fi a una situació discriminatòria iniciada l´any 1707.
El més recent (que jo confiava fóra l´últim, almenys en el sentit que tenien tots els anteriors), es publicà al diari Levante-EMV en abril de 2007. El seu títol, Dret civil valencià: el principi del final de la discriminació, feia referència a l´aprovació de la primera llei que recuperava una part del nostre històric Dret civil, la Llei sobre règim econòmic matrimonial, que restablia el règim propi de la nostra legislació (la separació de béns) per als matrimonis celebrats sense previ atorgament de capitulacions.
L´optimisme que manifestava en eixe article descansava sobre el fet que els dos partits majoritaris (ací i allà) havien aprovat una reforma de l´Estatut d´Autonomia, on es clarificava i reforçava la competència de la Generalitat sobre la recuperació del Dret civil foral, que ja estava contemplada en la inicial redacció de l´Estatut. Els dos partits majoritaris, és a dir, el PP i el PSOE, havien aprovat un text legal que, entre d´altres coses, diu el següent: «La competencia exclusiva sobre el Derecho civil foral valenciano se ejercerá, por la Generalitat, en los términos establecidos por este Estatuto, a partir de la normativa foral del histórico Reino de Valencia, que se recupera y actualiza, al amparo de la Constitución Española».
La llei valenciana sobre règim econòmic matrimonial és la primera, i fins ara única, llei que ha aprovat el Parlament valencià en exercici d´eixa competència atribuïda a la Generalitat per l´Estatut d´Autonomia, és a dir, per una llei de l´Estat que havia estat aprovada pels dos partits majoritaris i, per tant, també pel partit que sustenta l´actual Govern central.
Es cert que la llei autonòmica ja no va comptar amb el recolçament del PSPV. Peró els socialistes no hi van votar en contra perqué consideraren que la competència que s´exercia a través d´eixa llei fòra contrària a la Constitució, sinó per raons d´oportunitat política basades en uns arguments, reiterats des de sectors progressistes i feministes, peró que, paradoxalment, són arguments reaccionaris i masclistes i que, en el fons, no revelen sinó la por a trencar amb la inèrcia en qué es troben instal·lats després de 300 anys de sumissió al Dret civil de l´Estat.
En qualsevol cas, reitere, l´oposició del PSPV a la llei no va ser per raons d´inconstitucionalitat, la qual cosa és coherent amb el suport que prèviament havien donat a la reforma de l´Estatut d´Autonomia sobre el qual es fonamenta aquella llei.
Sembla que el meu optimisme no estava justificat, ja que fa poc hem sabut que el Govern central, és a dir, el Govern del PSPV-PSOE, ha decidit presentar un recurs d´inconstitucionalitat contra l´esmentada llei, perqué considera que la recuperació parcial del Dret civil foral que s´hi fa és contrària a la Constitució.
Aquesta actuació representa, per un costat, una manifesta incoherència amb l´aprovació del nou text estatutari, un text que el PSOE va aprovar en el Parlament espanyol i que disposa clarament que la Generalitat Valenciana pot recuperar i actualitzar el Dret civil foral valencià. Es absurd que, després d´haver donat suport a un Estatut que permet la recuperació del Dret civil foral valencià, és a dir, després d´haver considerat que la reforma de l´Estatut era conforme a la Constitució, immediatament a continuació, pràcticament sense solució de continuïtat, es considere que la primera llei que marca l´inici d´eixa recuperació és contrària a la Constitució; i és que si la llei autonòmica realment fóra inconstitucional, també ho hauria de ser l´Estatut d´Autonomia, perqué la llei s´ha limitat a donar compliment a allò que permet l´Estatut, la recuperació i actualització del Dret civil valencià dels Furs.
Peró, sobretot, aquesta actuació constitueix un nou atac contra la dignitat dels valencians, que s´emmarca dins de la tradició d´ofegament del nostre poble iniciada amb la derrota que patírem l´any 1707, i que des de llavors ha continuat aplicant-se amb la pretensió de fer-nos desaparèixer com a poble diferenciat, amb la nostra pròpia llengua i amb el nostre propi Dret privat, la primera a dures penes conservada (encara que pràcticament exclosa dels àmbits oficials), i el segon, ara, tímidament, tot just començant a resorgir.
L´esperit de Felip V calvaca de nou: l´any 1707 va ser ell en persona qui, amb un Decret, recolçat sobre la força de les armes, decidí «abolir y derogar enteramente (...) todos los referidos fueros hasta aquí observados en los referidos Reynos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla». L´any 2008, continuadors del seu esperit volen fer el mateix, ara amb un recurs d´inconstitucionalitat que pretén esclafar el primer rebrot del nostre dissortat Dret.
Espere que s´ho repensen; en particular, espere que els membres valencians del partit del Govern central, molts dels quals aprovaren mocions municipals en favor de la recuperació de l´històric Dret civil valencià, en qué se citava explícitament la separació de béns com un dels seus trets més característics, sàpien estar a l´altura que la dignitat del nostre poble els exigeix i el facen desistir de tant denigrant propòsit.

*Degà. Col·legi Advocats Sueca.