Una moda curiosa, recent però notable, són les cues d´estudiants d´Universitat als bars de les Facultats, amb unes carmanyoles a la mà. Vaja, no són pròpiament carmanyoles, aquelles capses de metall en què la classe obrera i diversos oficis portaven al treball el menjar de calent i fet a casa. Però, ara, els estudiants, fan precisament cua per a calfar al microones un menjar casolà.
La cua d´estudiants, amb les seues carmanyoles de plàstic a la mà, potser ignora què representava la carmanyola històrica per a la classe social dels seus iaios, i fins i tot, l´origen de la paraula, vinculada als revolucionaris sans-culottes; i fins i tot, la cançó La carmagnole, la més popular de la Revolució Francesa.
Són d´una generació -internacional, basta veure la més recent pel·lícula de Woody Allen, ubicada a Barcelona- que viu en temps complexos. Uns temps en què el mercat laboral té dificultats per absorbir mà d´obra amb garanties econòmiques. Sobretot, perquè el mercat espera que li vinga mà d´obra, però li vénen persones.
I sobretot, són d´una generació universitària d´Europa que, a més de les submissions a la incertesa econòmica i vital, en suporta una altra en els seus projectes i les seues necessitats: la implicada en les reformes que es vinculen a l´obscur i inevitable procés de Bolonya. ¿Reflexionaran els impulsors de reformes -de totes les reformes- sobre el predomini de la humanitat damunt els diners? ¿Del coneixement damunt l´utilitarisme? ¿De la preeminència de la funció d´estudiant sobre la de client, la de ciutadà -de la ciutat i del món- per damunt de totes?
Ah! Mentrestant, avança la cua de futurs professionals qualificats amb la carmanyola a la mà, estalviant fins i tot en les coses de menjar. I potser també en les de pensar.
