Europa Press, València
Un equip del Laboratori d'Ecologia Integrativa de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV), liderat per Maria A. Rodrigo, ha estudiat les oòspores -semblants a les llavors-- dels carofícies, unes algues microscòpiques més primitives que les plantes, que van quedar acumulades en els diversos estrats dels sediments de l'Albufera en les diferents etapes per les quals ha passat el llac, restes de vegetals amb els quals ha reconstruït el seu ambient passat abans de la seua contaminació i fins i tot 200 anys enrere.
Segons informat la institució acadèmica en un comunicat, estes algues només viuen en aigües netes i conforme incrementa la contaminació i l'eutrofització, van donant pas a les plantes vasculars fins a desaparèixer «completament».
La UV ha destacat que l'abocament d'aigües residuals urbanes i industrials, juntament amb cabals de reg carregats de nutrients inorgànics, a partir de la dècada dels 60 del passat segle, «va convertir el llac del parc natural de l'Albufera de València en un sistema aquàtic nodrit en excés, tèrbol i dominat pel fitoplàncton, com ho coneixem actualment».
Este procés d'eutrofització va afavorir la desaparició total de la vegetació subaquàtica d'esta zona humida «d'importància internacional, sense que haguera estat estudiada amb detall». Per esta raó, científics de la Universitat de València han extret mostres de sediments de la llacuna i, per mitjà de l'anàlisi de restes microscòpics d'organismes vegetals, han pogut reconstruir l'ambient passat de l'Albufera, fins a uns 200 anys enrere.
Les característiques de les oóspores i els girogonitos (oósporescalcificades, és a dir, cobertes amb una capa de carbonat càlcic) com per exemple les seues mesures, la forma, el color, l'ornamentació de la seua paret, entre d'altres, «fan possible la identificació taxonòmica de les espècies i, així, podem tenir una aproximació de les comunitats de carofícies que van habitar l'Albufera», ha explicat Rodrigo, qui ha apuntat que esta informació resulta «molt valuosa suposat que la llacuna recuperés les seues aigües netes i clares o si es desitgés restaurar els ambients aquàtics del seu entorn».
Els científics de la Universitat de València --que han realitzat esta investigació en col·laboració amb el Real Jardí Botànic de Madrid i la Universitat de Montpeller- han identificat restes de deu espècies de carofícies, a través de microcopia òptica i electrònica.
Algunes d'estes espècies (Lamprothamnium papulosum i Tolypella hispanica) indiquen l'època que la llacuna era de cabals molt salats. En canvi, altres es van desenvolupar quan l'aigua de l'Albufera es va tornar molt més dolç (Chara fragilis -Ch. globularis- i Nitella hyalina).
