Europa Press, València
El Museu Valencià d’Etnologia s’acosta a la fotografia de José Ortiz Echagüe (1886-1980) a través de 79 imatges que descobrixen l’«extraordinària riquesa del folklore» de les dones espanyoles de principis del segle passat, mitjançant els vestits que portaven en especials ocasions tradicionals. L’exposició unix així l’interés «artístic i estètic» d’un dels principals representants de la corrent del pictoralisme, i alhora té un important «valor documental» des del punt de vista «etnològic i antropològic».
Amb el títol Dones: Tipus i estereotips. Fotografies de José Ortiz Echagüe, aquesta mostra formada per imatges tretes d’una sèrie més àmplia del fotògraf, Espanya. Tipus i Vestits, podrà veure’s fins al 30 d’agost al Museu d’Etnologia, on va estar presentada ahir pel director de la sala, José Seguí.
Al costat de les imatges, el Museu Etnogràfic de Castella i Lleó i col·leccionistes privats com Virgínia Guillén o María Victoria Liceras han prestat els seus més emblemàtics vestits femenins d’ocasions tradicionals especials, que també apareixen retratats.
Les instantànies fixen un «món de tradicions» que l’aïllament geogràfic, l’endarreriment econòmic i factors sociològics van ajudar a mantindre. Amb una «pose estudiada» i una «mirada evocadora, bucòlica, gairebé real», el fotògraf espanyol troba en aquests ambients la seua font d’inspiració, una cosa que per a Seguí resulta «cridaner», atés que Echagüe era enginyer i «treballava pel desenvolupament tecnològic que acabaria arrasant el que es dedicava a fotografiar en el seu temps lliure».
D’aquesta manera, va voler plasmar «l’espectacular varietat estètica del folklore i l’exotisme» de les dones que van viure entre els anys 1910 i 1920, des d’una «curiositat artística» però que no pot negar la seua vàlua com a «document etnogràfic», ha apuntat Seguí.
De fet, a finals del segle XIX i principis del XX, la preocupació d’artistes i intel·lectuals pel procés de canvi que estava experimentant Espanya, va portar a pintors i fotògrafs a viatjar per tots els racons del país deixant una «memòria visual» de la diversa indumentària tradicional, «una memòria que a poc a poc anava perdent-se». Així, en les publicacions il·lustrades eren freqüents els articles dedicats a Espanya, els seus costums i les seues gent, que en general acompanyaven a la documentació fotogràfica que mostrava persones amb les vestits típics en el seu propi ambient, ha explicat.
En esta línia, José Ortiz Echagüe va produir quatre sèries temàtiques ja clàssiques a les quals ell mateix va donar nom: Espanya. Tipus i Vestits, Espanya. Pobles i Paisatges, Espanya mística i Espanya. Castells i alcàssars’.
Les imatges seleccionades per a aquesta exposició foren adquirides en 1933 amb destí al Museu del Vestit Regional i Històric creat el 1927 com a conseqüència directa de l’Exposició del Vestit Regional celebrada dos anys abans al Palau de Biblioteques i Museus de Madrid, un espai cultural de curta vida que es veuria integrat el 1934 al Museu del Poble Espanyol, predecessor de l’actual Museu del Vestit.