La terra dels viatges

Lluís Meseguer

Han vingut de viatge, en visita de metges, Sarkozy i la Bruni, i han marxat sense oblidar-se de comunicar, per a la futura sort d’Europa, la decidida connexió de Barcelona amb França. Com sempre, les grans decisions impliquen les grans vergonyes, com la falta de connexió ferroviària pel corredor mediterrani entre Castelló i Tarragona. I, com si a Madrid no estigueren sords, uns dies abans, el Ministeri de Foment d’Espanya havia reanimat els estudis sobre el traçat del futur AVE entre Castelló i Tortosa.
I parlant de viatges i de decisions, precisament per la zona de la levítica i decaiguda Tortosa, s’ubicarà un aeroport. Cosa que seria motiu d’alegria còsmica, si no fóra perquè la dreta castellonenca més emprenedora, està a punt d’intentar inaugurar un aeroport prop d’allí, a Vilanova –amb poca simpatia de l’esquerra des del primer dia. Amb nom encara desconegut, l’ambiciosa infraestructura còsmica pot resultar volàtil si després no hi ha clientela. Tan volàtil com un projecte d’atraccions que havia fet volar la nova instal·lació, i ara està desistit. S’anomenava Mundo Ilusión.
Però, perquè la costa valenciana del nord siga un mundo ilusión —i s’hi puga tornar a olorar la tarongina, fent honor al nom turístic costa Azahar—, és evident també que la futura autovia provinent de l’Aragó i el Cantàbric i la Castella del nord hauria de fer cap a la costa mediterrània de Vinaròs. I per allí trobar-se, precisament, amb l’AVE i les autopistes nord-sud, les terres de l’Ebre, l’aeroport de Vilanova... Aquell projecte d’autovia —el més important per al nord de Castelló i les terres de l’Ebre des de fa segles—, ara mateix està en l’aire, o siga, a Madrid. I de moment, resulta patètica, alarmant i suïcida, la paradoxal falta d’entusiasme i col·laboració de les institucions econòmiques i polítiques, de la dreta de Castelló i de la Generalitat Valenciana, en contrast amb insistències sobrevingudes i interessades en les obres que pareixen interessar-los. No se sap què en dirien de tot açò Sarko i, sobretot, la Bruni.