Final a Mestalla

Josep Lluís Doménech

Era molt esperada. Final de Copa del Rei entre l´Athletic de Bilbao i el FC Barcelona. Més preparatius i més ganes per part dels seguidors de l´Athletic. Més dies per València també. Anaven a per totes. Des del 1984 que no jugaven una final, tot i que en la seua història esportiva n´han guanyat 23, mentre que el Barça en portava 24. L´equip català va demostrar, una vegada més, que enguany està intratable. El resultat de l´encontre és conegut per tothom: després de portar un gol en contra durant mitja hora, tot i dominar el partit permanentment, en va fer quatre, amb la qual cosa es proclamava campió de la Copa del Rei i se l´emportava cap a Barcelona. Arribats a este punt ens podem preguntar si és tan important el futbol en la nostra societat. Doncs sí, molt important. Gairebé com el treball. La vida no és només estar ocupat en la tasca professional de cadascú. El futbol o el que siga preferit per cada persona com a distracció, com a una cosa per omplir el temps lliure,és no sols convenient sinó necessari, imprescindible. Ho diu la mateixa gent amb les seues actituds.
El mateix dia de la final, vista per milions de televidents, es tractava en el Congrés dels Diputats l´estat de la nació, sense que despertara una gran expectació. ¿Per què ocorre això? Seria molt llarg d´analitzar, però els polítics haurien de fer una seriosa reflexió sobre els seu treball. Aleshores podem estar d´acord en què ocupar el temps lliure resulta imprescindible per a la salut psicològica individual i col·lectiva, ja siga mitjançant el futbol, amb totes les crítiques que se li puguen fer a un esport convertit en un espectacle per a manejar diners, i no pocs, ja siga mitjançant alguna altra activitat on la participació, com a mínim a nivell de conversa, estiga assegurada. Gairebé estem en un bon punt perquè tothom puga entendre eixa necessitat vital. Aleshores anem bé.