Escolta, Espanya

Josep Piera

Escolte les tertúlies i els programes de les ràdios estatals i no comprenc l´embadaliment, el desassossec i la irritació que mostra el personal davant la xiulada que protagonitzaren els seguidors de l´Athlètic i del Barça a Mestalla. Es passen la vida afirmant, amb tota la boca, que totes les idees són legítimes i que tot el món té dret a expressar els seus sentiments i, quan els toquen el tendre, s´ho agafen amb tanta passió que el seu enteniment desvarieja: «Si no volen Espanya, per què juguen la competició? Per què porten la camiseta d´Espanya», li he sentit a dir a un crac de la comunicació esportiva. I ho plantejava com si això fóra una cosa que es poguera elegir. I és que no entenen ni entendran mai res. El primer que caldria que capiren és que tenim entre mans un tema de llibertat d´expressió. Punt i final. El fet que els seguidors blaugranes i de l´Athlètic de Bilbao xiularen mentre s´escoltava l´himne espanyol, obeeix a una evident reacció que forma part del descontentament de Catalunya i el País Basc. El mateix enuig que va mostrar Joan Maragall en forma de poesia, ara fa més de cent anys: «Escolta, Espanya, la veu d´un fill que et parla en llengua no castellana; parlo en la llengua que m'ha donat la terra aspra: en aquesta llengua pocs t'han parlat; en l'altra massa». No els molesta el fet que es tracte d´una xiulada, tampoc no es fan càrrec de la poesia, ni tan sols poden concebre les proposicions emanades de la sobirania dels parlaments autonòmics. No guarden les formes ni tenen cap detall. Se saben poderosos i volen imposar la seua única manera d´entendre el problema. Tenen el pervers tic nerviós de sempre: «No entiendo por qué Guardiola habla en catalán en las ruedas de prensa después de los partidos». Què volen que faça Guardiola, que renuncie a la seua llengua?
vorovendrell2@gmail.com