Camps

Carme Miquel

Que un alt responsable polític, a canvi d´uns tratges, fóra capaç d´favorir empreses que fan negocis milionaris, indicaria que posseeix tan poc trellat que hauria de ser cessat per incapacitat. Així és que, en el tema dels vestits de Camps i dels regals que li ha fet el seu amiguito del alma, no crec que puga demostrar-se cap relació directa, tratge igual a contracte. No. L´afer en qüestió segurament respon a maneres de fer generalitzades en molts àmbits oficials. Per exemple: sol passar que un directiu d´una entitat pública, vulga adquirir alguna cosa per a ús propi i acudisca a un proveïdor de l´esmentada entitat perquè això facilita les gestions de compra. Possiblement li dirà «on puc trobar tal cosa?» i allò més probable és que el proveïdor li la proporcione i per cortesia o per quedar bé no la cobre, amb la qual cosa s´assegura una situació comercial privilegiada.
Casos així pot ser no són delictius però suposen maneres de fer que, basades en l´interés i els favors mutus, possibiliten petits o grans xanxullos i animen la corrupció. El responsable d´un organisme públic mai no hauria d´acceptar regals procedents de cap proveïdor –o aspirant a proveïdor–. Si, damunt, el proveïdor amic és d´una honestedat dubtosa, els favors i el buen rollito han de ser totalment eliminats.
Jo diria que Camps, no ha considerat que el seu càrrec requeria d´una transparència i bon fer absoluts. Que ha sigut vanitós pensant que els regals els obtenia per mèrits propis, que té males amistats a les que estima un ou i que ha ficat els peus en una manera cutre de fer política. Motius sobrats per plantejar-se la dimissió.