Diumenge passat, una majoria d'electors d'Europa van premiar amb les seues mans votants un imbècil monstruós com il cavaliere Berlusconi, i van recompensar, a qualsevol escala, qualsevol assumpte, com a València mateix algunes presumptes qüestions de roba i relacions empresarials. En canvi, els pobres ministres laboristes britànics, no n'han tingut prou amb la dimissió per menys del que costa un vestit, sinó que han provocat un càstig demolidor contra el govern de Sa Majestat, i s'han divertit molt menys que els convidats i les veline de Villa Certosa.
Alguns poders polítics o mediàtics s'estan avesant a administrar-se pintoresques absolucions mediàtiques o polítiques en judicis que ni tan sols es deixen celebrar. Així, tampoc la Justícia no pot comparéixer ara com un camp de garanties més creïble i eficaç, corcades com estan les confiances en els seus atributs per segles de resignació o de submissió als mètodes de tota classe d'inquisicions, la de l'Església catòlica i totes les altres.
Això passa ara mateix, arran de l'activitat del jutge Baltasar Garzón a favor de milers de víctimes de la guerra d'Espanya del 1936-1939, desaparegudes després de crims comesos contra elles quan defensaven la justícia. En efecte: una colla madrilenya que s'autoqualifica de manos limpias -i fins i tot de sindicat-, ha alçat les mans amb la vella i injusta agressió contra l'autèntica justícia consistent a aprofitar-se'n de les qüestions de procediment.
O siga que, en aquest racó d'Europa, algunes mans no solament s'embruten de tinta burocràtica, sinó també de fang de tombes anònimes i de sang vessada en crims horrorosos. I, a més, la proporció dels afectats morts, i de les adolorides famílies que només desitgen poder-los soterrar amb justícia i amb pau, resulta ser colossal, inacceptable per a qualsevol Estat democràtic, és a dir, un Estat que no fóra injust, amnèsic de les injustícies comeses contra els seus defensors, i emboscat rere el fet inqüestionable que la Justícia s'administra en el seu nom, i amb les seues mans netes.