Segons diuen, i sembla que és cert, el Real Madrid, de Florentino Pérez, ha pagat 94 milions d'euros pel jugador Cristiano Ronaldo. Mentrestant, segons duen, i sembla que és cert es rehabiliten tres esglésies, una d'elles cocatedral, a Borriana, Vila-real i Castelló de la Plana respectivament, per valor d'uns 10 milions d'euros. La rehabilitació dels esmentats edificis és degut a la seua utilització immediata en el programa Espais de llum, promogut per la Generalitat, dins del marc de la Llum de les imatges. A llarg termini les restauracions queden per a sempre.
Sempré defendré el valor del futbol com a esport i com a espectacle. Sí, com a espectale d'oci també, naturalment. Però no puc evitar comparar les dos dades que he donat al principi. Un tema cultural d'importància primordial com és el promogut per la Llum de les imatges, que no és efímer, ni molt menys, té el mateix cost que el d'un mercenari del futbol, amb un rendiment d'un termini curt. Si bé en el primer cas estem parlant d'inversió pública, mentre que en el segon es tracta de diners privats, no deixa de ser xocant el que ha ocorregut en una àpoca de crisi. Molta gent se sent enganyada i humiliada pel cost dels jugadors de futbol. Fins i tot hi ha qui ho veu com un autèntic insult a la intel·ligència i als principis de solidaritat.
Cal admetre que el futbol en el moment present s'ha convertit en alguna cosa més que en un esport o un passatemps. Es tracta d'un gran negoci, amb empreses actuant, amb operaris i directius. És un gran negoci, que compta, i cada vegada ho fa més, en el sector serveis de la producció econòmica mundial. I com a tal cal acceptar-lo. Però no deixa de resultar curiós que siga així i que es manegen unes quantitats de diners per a un tema com el futbol en una època de necessitats d'inversió en molts sectors i d'una certa inquietud econòmica pertot arreu.