Co.Va

Josep Piera

No recorde ara en quin lloc, ni en quin anunci, ni en quin paper, vaig trobar fa poc aquesta abreviatura: "Co.va". Ara mateix ignore si l'abreviatura formava part d'un lloc interneutíc, o d'una cosa semblant. I si fóra part d'un anagrama d'algú, o part d'una adreça el·lectrònica, espere que l'usuari me'n disculpe l'usufructe literari. L'he trobada per atzar, l'abreviatura, i m'ha fet gràcia, perquè el que s'abreuja és, ni més ni menys, l'entitat política que coneixem per Comunitat (Co) Valenciana (Va). La Co.va?
La cova?
El context on he trobat l'abreviatura en qüestió no era de crítica política, ni comportava sarcasme. Tanmateix, a mi em va semblar una estupenda ironia quan, no adonant-me'n del punt intern, vaig llegir "cova". Així. La cova?
Li comentava la troballa a un company, fent una broma de café. Ambdós tenim una certa edat, com se sol dir quan u es cansa per poc. La cova? Potser caldria afegir d'Alí Babà, va dir ell, afegint més salsa a la broma.
I va ser així que, sense pensar, ambdós vam dir que sí, que aquesta podria ser una representació del que sembla la política actual. La política valenciana, per suposat. Perquè la paròdia italiana seria una clàssica orgia romana, la francesa un saló enlluernat de nostàlgies, i l'espanyola un mercat de rebaixes amb malabaristes. Per exemple.
Després d'aquestes bromes, l'amic i jo ens vam quedar de colp seriosos. Ens miràrem fixament, i no vam seguir rient. El somrís ens va fugir de la cara. No sé que va pensar l'amic, però jo calladament pensava que l'humor i la rialla són el recurs dels descreguts. I n'hi ha molts als quals cap fe no escalfa, que diria Ausiàs March. I això darrer, si ho pense bé, tampoc no em fa massa gràcia. O no me'n fa gens, si pense malament.