Pensar

Josep Lluís Doménech

Pensar és, segons els diccionaris, copsar intel·lectualment, conscientment, exercir l'home la facultat de jutjar, d'abstraure, de fer inferències, etc. Amb això queda clar que eixa possibilitat que tenim les persones i que no tenen els animals és una autèntica sort, ja que ningú no ens la pot llevar, tret dels casos de produir-nos la mort. Totes les persones que han estat torturades ho han recordat. Se'ls ha privat la possibilitat de parlar i escriure, però no de la de poder pensar.
Ah!, les tortures. Sí, però també ha hagut històricament contaminacions i intoxicacions. I també les hi ha ara per ara, en un moment en què a les persones el tema de la crisi, dels fraus, de les presumptes trames, de les presumptes corrupcions, de totes les coses presumptes, ens fan adoptar una actitud determinada.
I clar, en la societat de la globalització, en el món de les comunicacions a gran escala, u ha de reflexionar i veure que és el que està passant. Perquè alguna cosa estranya estarà ocorrent quan algú vol demostrar-nos que una cosa és negra i un altres ens volen fer veure que és blanca.
És veritat que, en moltes ocasions, la veritat sos presentar matisos o, fins i tot, és de color gris, però també és cert que algú està interessat en què les veritats no es coneguen. I si no es pensa és la millor manera de tindre un desconeixement de qualsevol qüestió. La persona ha de lluitar per les causes que considera justes atenent als seus principis i a l'esquema col·lectiu de criteris comunament acceptats.
I un dels drets al qual no es pot renunciar, potser el primer d'ells, és el de poder pensar. Sense reflexions, evitant contaminacions, les llibertats democràtiques, com ara la d'expressió no existixen. Això ho saben molt bé els professors actuals que, amb uns plantejaments pedagògics moderns supediten la memorització a la facultat intel·lectual de pensar, de reflexionar, utilitzant el mètode de la investigació rigorosa. Pensar per a existir.