Q
ue tot es moga perquè tot quede igual. Això apareix en el llibre El Gatopardo de Lampedusa per a indicar el fracàs de les revolucions. I així ha resultat, en gran part, la història de les reformes. El darrer govern encapçalat per Francisco Camps ha seguit eixa línia de manera extrema. Amb els consellers actuals -més o menys-, i amb el president actual, s'han guanyat les eleccions autonòmiques i de rebot les municipals, les generals i les europees. ¿Quina necessitat es té de canviar a ningú? S'efectuen moviments interns, canvis de fitxa, de manera que algun conseller o consellera intercanvia la cartera amb algun altre o altra, i ens fa l'efecte que tot es mou quan realment res s'ha mogut. Resultat: Tot queda igual. Continuen els mateixos consellers, el mateix govern.
El bo del cas és que no sols continuen els mateixos consellers, sinó que, pel que es veu, es tenen presents les mateixes línies d'actuació, la mateixa política. ¿És la que volen els valencians? Crec que s'han fet pocs estudis sobre allò que volen els valencians, però les enquestes generals indiquen que no ens sentim massa valencians. No s'ha estudiat ben bé quina és la valoració de la causa del principal problema que ara per ara es percep, però tot fa indicar que el president del govern d'Espanya, José Luís Rodríguez Zapatero, s'endú la palma. Cal una anàlisi objectiva i en profunditat de la situació dels problemes que més afecten a la societat, i a partir d'això una relació de polítiques que cada administració du a terme. No sols haurien d'aparéixer valoracions relatives a la possible pujada d'impostos, a les congelacions dels sous dels funcionaris i d'altres mesures, potser necessàries, però impopulars.
També haurien de figurar les despeses que el govern de la Generalitat du a terme, en moltes ocasions amb finalitats aparentment o realmente electoralistes, com ara la promoció del premi d'Europa de fórmula 1, que per segon any consecutiu s'ha celebrat a la ciutat de València. ¿Quants diners ens costa als valencians? ¿Quins beneficis traiem? Tot es mou. Tot queda igual.