Sentència Camps

L´estiu, que ja va costera avall, entremig de la calor ens ha estat portant les notícies que no fan vacances. I entre aquestes, la resolució del TSJ valencià que, tal com molts intuïem, arxivava el cas del president Camps sobre delicte de suborn impropi. Lògicament aquest fet va pujar l´eufòria del PP que, com sol fer, va accelerar l´aparell demagògic i posà en boca de Ricardo Costa paraules com aquestes: «S´ha acabat la persecució a que ens tenien sotmesos els qui estan en contra dels interessos dels valencians». És a dir ells, els nostres mandataris, diuen que encarnen els nostres interessos i qui mostra que han rebut regals de persones i empreses amb les que treballen —la qual cosa no nega la sentència judicial —, ho fa perquè és enemic dels interessos valencians.
Vaja, que segons ells, els nostres interessos consisteixen a mantenir unes empreses corruptes dirigides per personatges esperpèntics beneficiàris de contractes de les institucions polítiques valencianes (de vegades fraccionats i concedits a dit) I a més, volen fer vore que els interessos dels valencians passen perquè ningú no denuncie que el nostre president (i altres càrrecs) rep regals, (es considere o no delicte acceptar-los) procedents d´eixos personatges esperpèntics, alhora amics íntims.És greu voler fer confondre els interessos particulars i polítics amb els interessos generals, perquè eixa és una de les característiques del món feixista.
Les lleis poden ser susceptibles d´interpretacions diverses, i en aquest cas hi ha el vot particular que ha emès el tercer magistrat del TSJ que ha vist el cas, a més d´altres anàlisis jurídiques. Alguna d´aquestes anàlisis fa notar que, si aquest cas senta jurisprudència, ja poden anular la condemna imposada a un guàrdia civil per acceptar la invitació a unes copes que li havia pagat l´amo d´un puticlub. Si s´hi senta jurisprudència, funcionaris i polítics tenen legalment la porta oberta a rebre regals i agraïments, sempre que siga de manera indirecta.
En qualsevol cas, delicte o no, quina manca d´ètica i quin mal exemple!