Millennium

Parlar de Millennium és parlar de Stieg Larsson, i això significa referir-se a un best seller, o millor a tres best sellers relacionats. La trilogia porta camí de convertir-se en tot un fenomen de masses, amb acompanyament del cinema —ja ha sigut passat a la gran pantalla— el primer dels llibres d´un autor que no va poder veure l´èxit de la seua obra. Stieg Larson va morir el 2004 dies després d´entregar al seu editor el tercer volum de la famosa trilogia. El primer que crida l´atenció dels llibres que integren Millennium són els noms dels llibres. No es poden definir com a cridaners —cosa cercada pels autors i els editors—, sinó que són estranyes. El primer d´ells porta per títol Los hombres que no amaban a las mujeres. Ja veus. Si vols que el segon llibre, pel seu títol, t´aclarisca alguna cosa més cal parar atenció que s´anomena La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina. Tampoc. I si és el tercer, pot deixar-nos bocabadats, ja que La reina en el palacio de las corrientes de aire, així, sense més, no pot significar gran cosa.
El millor que es pot fer és llegir els llibres i veure la pel·lícula del primer d´ells. Potser que haja existit una maquinària publicitària al costat dels llibres, però el que és innegable és que Larsson sabia escriure i que conseguix que el lector pare atenció en la narrativa que té al davant, unes històries desplegades per personatges molt singulars que u s´acostuma a veure´ls com a normals, o millor que li resulten familiars.
Tot i això, crec que als llibres els sobren algunes pàgines. L´autor és molt descriptiu, tant pel que fa a llocs, com, i sobretot, a la diagnòsi dels personatges. El lector gaudix des del primer moment de la lectura fins a la darrera pàgina de cada volum, i això és realment el que importa. No sols són típics llibres d´estiu. Ho són també per a qualsevol estació de l´any. La seua temàtica no és estacional, i el seu interés no està definit per a un sol moment de l´any. Millennium ha triomfat. Hi ho ha fet merescudament.