Aigües fangoses

A força de nadar i guardar la roba del cas Gürtel ja es mou l´encara president pels corredors i sales de justícia com l´anguila per aigües fangoses, tan amic de peixos grossos com De la Rua i companyia. Com que a hores d´ara ja és evident que en aquest país (el valencià vull dir) res no és el que sembla, començant per la justícia, impassible als tsunamis de l´escàndol, circumspecte i aturat en una estona eterna, el president es llança una i altra vegada a la piscina del discurs sense substància, que és el que millor sap fer, o a les eixides per peteneres a preguntes compromeses. Camps pertany a l´escola de manaires que han après de xicotets el joc del monopoli del poder i s´indigna amb tota la naturalitat del món si algú li demana comptes. Gran aficionat a l´esport rei, si en lloc de ser president de doble comptabilitat, de PP i Comunidad, hagués estat jugador de futbol, s´hauria especialitzat en la tàctica de llançar balons fora com fan els especialment ineptes. Però no, ell és nadador en aigües turbulentes i repeteix fins a la nàusea el mateix moviment amb l´únic objectiu de no ofegar-se. La natació és a fi de comptes un exercici maquinal que et transforma la cara en rictus i la flexibilitat en tic. És igual, doncs, que li preguntes per les factures d´Orange Market, la salut de la farmacèutica o el temps que farà demà, perquè la seua resposta és sempre la mateixa: la culpa la tenen Zapatero i els catalans en una proporcionalitat que depèn de com tinga els tics eixe dia. Per això li agrada l´aigua, com més fangosa millor, i llançar balons fora. En l´opaca indiferència del llim no hi ha contradicció entre riure´s de l´oposició en sessió parlamentària i mentir amb cara dura un dia i anar l´endemà al Tribunal de les Aigües a regalar-se un bany de multituds entre jubilats que es vendrien per un plat de llentilles, idòlatres de l´oripell —i més si és de Forever Young o Milano— i gent experta a fer catúfols a qui és fàcil pispar-li la cartera.
Només faltava que el seu amic Fabra, aquesta anguila grossa que sempre s´esmuny de la justícia i la decència democràtica, clavés el seu ullal en l´escàndol Gürtel. Però quan s´acabe l´aigua de rius i piscines, hi restarà només un fang pudent que anirà convertint-se en pols. Es quedaran solets mastegant-la tota.