El guardó dóna un impuls al treball de l'investigador. Aquest premi, lliurat per l'IEC en el marc dels Sant Jordi, és un dels més rellevants a Catalunya i ha recaigut per primera vegada en un investigador del Camp de Morvedre.
?
El treball de Josep Ribera va més enllà de l'anàlisi textual, ja que és autor de llibres de poemes i d'algunes traduccions. Compagina la seua tasca d'investigació amb la docència a la Universitat de València i a la Universitat Oberta de Catalunya.
Què pot aportar el Pompeu Fabra a la seua investigació?
El guardó, a part de reconèixer la importància de la tesi, dirigida per Maria Josep Cuenca, catedràtica del departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, podria arribar a impulsar-ne la publicació, amb la consegüent millora que podria comportar a la difusió del treball.
Quin és l'objecte d'estudi?
L'objectiu principal de la investigació era analitzar l'establiment de la referència i la represa lèxica dels referents en les produccions textuals d'estudiants de secundària. La intenció es va centrar a determinar els problemes de la cohesió referencial i oferir una sèrie de solucions aplicades.
L'anàlisi dels textos escrits per alumnes han estat comparats amb algun model?
Naturalment, la investigació partia de l'anàlisi prèvia de la referència en textos d'experts, que ens ha proporcionat la base objectiva de comparació dels textos dels aprenents. Així, la comparança qualitativa i estadística dels resultats obtinguts ens ha permès establir els usos discursius pertinents i els problemàtics en els escrits dels alumnes en relació amb el fenomen cohesiu de la referència.
Quines conclusions heu obtingut a grans trets?
Hem observat una tendència abusiva dels aprenents a recórrer a unitats gramaticals com ara pronoms i elisions, que sovint provoquen ambigüitat. En contrapartida, la represa lèxica resulta deficient i, quan s'hi recorre, es basa en la repetició de noms comuns de contingut poc específic. En clar contrast amb els experts, l'ús de sinònims és anecdòtic. D'altra banda, s'abús d'unitats i estructures pròpies de la comunicació oral col·loquial, inadequades a la escrita formal. El diagnòstic és bastant clar: pobresa lèxica, col·loquialització dels usos lingüístics formals, com a conseqüència del bilingüisme substitutiu, i dificultat a comunicar-se pel canal escrit.
L'aplicació pràctica de les solucions als problemes està en marxa?
En principi, preteníem abastar-la en aquesta investigació; no obstant això, la complexitat del tema i la grandària de la mostra ho impedien. És a partir d'ara quan tinc la intenció de desenvolupar les propostes aplicades de resolució dels problemes i la sistematització de les millores aconseguides en els anys que ha durat la recerca doctoral: queda molta feina per fer!
En la seua labor com docent, considera important resoldre els problemes de la cohesió referencial?
La cohesió referencial és un pilar fonamental de la construcció textual, perquè té conseqüències directes tant en el significat global del text, és a dir, en la coherència com en l'adequació al context comunicatiu. En bona mesura, l'èxit o el fracàs de la comunicació en depèn. Per a l'estudiant és summament important reforçar el domini de mecanismes; l'ús inadequat del llenguatge pot comportar conseqüències insòlites.
Compagina investigació i docència en secundària i universitat, li queda temps per a escriure?
Ara mateix me'n queda poc, però intente treure'n. He publicat poesia com "Alba lasciva" ( Amós Belinchón, 1994), "Els espadats de Morris Jesup" (7i Mig, 2000) i "Plenamar" (Bromera, 2003), a més de la traducció de contes Oscar Wilde en L'ànima del pescador i altres contes (Tàndem, 1998).
