El gos i la ràbia

I la lleona resultà ser un gos de grandària descomunal, pèl color canyella i assilvestrat. Probablement els miratges tenen més a veure amb la projecció de pors i desigs que amb un efecte òptic. A simple vista qualsevol pot distingir un gos d'una lleona, per molt que ambdós siguen mamífers i carnívors, però la frontera entre pors i desigs i realitat és terreny incert on l'observador esdevé víctima fàcil dels miratges. Aquests productes de la il·lusió poden donar bons resultats en literatura, que a fi de comptes s'alimenta de la matèria o enderroc dels somnis, però solen ser catastròfics en subgèneres de la realitat com la política. La Sènia és a més un escenari propens a aparicions fantasmals i jocs de la il·lusió, ja que no és ben bé frontera sinó cruïlla, divisòria evanescent, convenció enganyosa, com l'espai que separa Mèxic i els Estats Units —només que aquest té filferrades i guàrdies armats— en les novel·les de Bolaño. Davant una lleona que es passeja entre el Baix Ebre i el Baix Maestrat, doncs, el millor és formular-se una pregunta senzilla per combatre l'hipotètic miratge —què fa una lleona per ací?— i passar tot seguit a qüestions i respostes més factibles. Passe, doncs, que algú crega haver vist una lleona i la brama cresca sense preguntes oportunes fins a adquirir la forma d'una bala que abat la fera ferotge que al final resulta ser gos. Però que centenars de milers de persones durant anys i panys s'entesten a veure polítics on només hi ha vulgars xoriços, és cosa que depassa la meua capacitat per entendre la naturalesa dels miratges. No es tracta en aquest cas d'una imatge fugissera, sinó d'una de permanent amb efectes directes sobre la realitat quotidiana, tan tossuda. I si cada polític honest i eficient ho és d'una manera, tots els xoriços s'assemblen com gotes d'aigua.
Ningú no es fixa en les paraules, i és una llàstima, perquè altrament no cauríem en el parany, però un xoriço és abans que res un violador del llenguatge: en comptes de paraules agita fantasmes i broda cortines de fum. Reconeixen els valencians, a través d'una recent enquesta, que Camps els ha mentits, però tornarien a votar-lo. Alguns han trobat finalment en els miratges el plaer del masoquisme i prefereixen quedar-se amb el gos i la seua ràbia. Els altres no tenim més remei que continuar buscant antídots i preguntes oportunes.