Albal recorda en un treball la seua història d´aigua i fang

L. SENA ALBAL ­
Les pluges dels últims dies, que han afectat a punts negres crònics de poblacions de la comarca de l´Horta, han tornat a posar d´actualitat un estudi que va elaborar l´investigador Francesc Martinez i que l´Ajuntament d´Albal està a punt de publicar. «Aigües de fang» és el títol d´aquest document que recorre les inundacions dels segles XIX i XX a aquest municipi i incideix en els danys que va causar a la població la riuada de 1957.
El treball recull una decena d´inundacions a Albal des de la segona meïtat del segle XIX. Les riuades que patiren veïns i llauradors estaven motivades pels desbordaments de tres barrancs: el de Picassent i el de Torrent, d´una banda, que envolten el poble; i el de la Foia, d´altra, que travessa el terme. En diversos casos, Martinez ha documentat que hi hagué mobilització dels afectats, que fins i tot varen elevar escrits a les institucions pertinents per demanar obres de canalització dels barrancs.
Les dues riuades més catastròfiques a Albal es varen produïr a 1864 i a 1957. La primera, la inundació de Sant Carles, va ocòrrer els dies 4 i 5 de novembre i va desfer més de 285 fanecades de l'horta —afectà els cultius de fesols d'hivern i el cacahuet, i en menor mesura la palla de cereal, fabes, planters, alfalc? i oliveres—, a més de deixar almenys 77 famílies camperoles en la ruïna total. Les pèrdues econòmiques calculades pel consistori arribaren als 16.659 rals de velló. La doble barrancada —es varen desbordar els llits de Torrent i de Picassent—no provocà morts ni danys dins del nucli urbà.
La riuada de 1897 va tindre com a conseqüència dues persones mortes, la qual cosa suposà un colp fortíssim. Aquesta és recordada com una de les més destructives de la història. El treball recorda que València i l'Horta Sud quedaren incomunicades per tren i carretera amb la resta d'Espanya i que la via del tren València Encina quedà entre Catarroja i Albal.
Segons Martinez, «aquesta ferida d'aigua i fang va ser superada amb esgreix per l'anomenada Gran Riuada de 1957, que inundà el 70% del terme d'Albal, deixant 178 famílies damnificades (unes 700 persones, aproximadament el 16% de la poblacio? d'Albal) destrossant el barri de la Florida». «La riuada més devastadora, la més gran, aquella que forma part de la memòria col·lectiva de molts albalencs i albalenques, és la que tingué lloc el dia 14 d´octubre de 1957», diu al treball. Aleshores es va produïr la conjunció dels desbordaments dels barrancs de Torrent, Picassent i la Foia. No hi hagueren víctimes mortals a Albal. En l'avinguda Pare Carles Ferrís i el carrer Bonavista l´aigua arribà a una altura de 2,25 metres. Un taulell cerámic ho recorda amb la frase: «A este nivel llegó el agua en la riada del 14 de octubre».