La fallida dels ajuntaments

Josep Lluís Doménech

M
olts ajuntaments, o tots els ajuntaments, estan endeutats. Alguns d'ells molt endeutats. La situació en alguns casos és de fallida total i de situació molt perillosa. Estan passant una mala època, i això és el mateix que dir que els ciutadans s'ho estan passant molt malament i tenen molt males perspectives de futur. Hi ha veus que s'inclinen per afirmar que és culpa dels municipis. Jo no pense així. Els ajuntaments afronten a diari mutitud de problemes que els residents plantegen i com que no hi ha ningú que els resolga acudixen al lloc on creuen que se'ls pot donar solució, a l'indret més pròxim, a la institució que hi ha en cada poble: a l'ajuntament.
És veritat que els representants polítics de les entitats locals han pres, de vegades, unes decisions que els ha portat a assumir alguna cosa més enllà de les que tradicionalment s'han considerat com a pròpies. Però això s'ha fet amb la millor de les voluntats de donar solucions, al marge d'alguns casos que poden haver projectat obres faraòniques indegudes. La qüestió és que amb el tema de la crisi econòmica han desaparegut molts ingressos que provenien principalment del sector de la construcció.
Eliminar serveis és mala solució, perquè si es presten és perquè s'ha considerat clarament que era una necessitat. El problema s'ha d'enfocar a nivell estatal. Cal una normativa clara on s'especifique allò que ha d'atendre el municipi i quines són les fonts de finançament, que han d'anar més enllà de les contribucions que fan els residents en cada localitat.
Les institucions, en conseqüència, hauran de respondre aportant econòmicament allò que corresponga. I, a més, això és una cosa que urgix, ja que la situació és realment molt preocupant i no sembla que hi haja remeis a curt terme. Veure un alcalde lluitant contra tot i sense els ajuts que el poble necessita és una visió penosa que hem de desterrar, tot i que s'estiga en situació de la crisi més profunda que s'ha viscut en molts anys.