La gàrgola

Manel Rodríguez-Castelló

s
egur que Joan Fuster no pensava en Camps quan va escriure l'aforisme titulat Caracterologia: "En determinats moments de la nostra vida, tots fem cara de gàrgola". No hi podia haver pensat perquè la cronologia té les seues lleis, però avui sentim en aquella sentència el poder premonitori de la bona literatura. El moment en què l'encara-president-per-a-desgràcia-dels-valencians (perdone el lector un títol innobiliari tan llarg) fa cara de gàrgola té ja la durada sinistra d'aquella estoneta que havíem d'esperar perquè s'aclarís el merder en què l'home de pedra encara sua i sura.
No li devien faltar models d'inspiració, al savi de Sueca, fèrtils com són els nostres camps per al conreu d'estranyes criatures i plena com és la vida de candidats a caricatura. D'acord, en un moment o altre tots fem cara de gàrgola, però normalment, passat l'estupor o el trànsit per la inòpia, tornem a l'estat natural, els músculs facials es relaxen i el rictus es converteix en rialla. La gàrgola de Camps, en canvi, té aire d'eternitat, sospita que avalarien els diversos noms amb què ha estat batejat pel poble, vampir, mortet, curita (observe's l'abundància de diminutius caricaturitzadors), dibuixos de traç gros. Hi deu haver a més, en el cas que ens ocupa, una vocació innata treballada a força d'escarpre, una obsessió infantil per la imatge que no podia sinó desembocar en somriure postís, besamans rígid i una falta de cintura que en altres circumstàncies s'hauria petrificat en el salut a la romana.
Són faves comptades que polítics ximples que governen a còpia de tics acaben convertits en gàrgola. En certes catedrals, quan cau una gàrgola vella, la substitueixen per una nova imatge inspirada en algun personatge popular fàcilment reconeixible per la parròquia. A la de Palència, per exemple, hi penja un divertit fotògraf ambulant d'una lletgesa dignament gòtica. Llàstima que haja rodat el cap de Costa, perfecte aspirant a gàrgola. Si jo fos Rajoy, en comptes de candidat per al 2011, reservaria el de Camps per a gàrgola de la Seu de València. L'Església, després dels negres serveis prestats amb la visita papal, no s'hi negaria. I a més no hi ha una altra alternativa si no volem acabar tots (inclòs el gallec) amb cara de gàrgola pels segles dels segles. Amén.