Obama, nobel de la pau

Josep Piera

L
a concessió del Premi Nobel de la pau al president Obama, ha escarotat el galliner planetari, i alguns dels seus partidaris, amb altaveus fins i tot, han dit que ha estat un premi precipitat. A mi, la notícia em va sorprendre d'entrada, un instant, i em va alegrar. Després em vaig preguntar més coses. Com ara: què l'havia fet mereixedor d'un premi com el Nobel de la Pau? El debat mediàtic i internàutic és si Obama, el president dels Estats Units d'Amèrica (la primera potència armada del món) mereix, o si ja s'ha guanyat amb fets, aquest honor "nobeliari". I jo sóc dels que responc que, ben pensat, sí. Perquè les millors armes planetàries en defensa de la pau mundial són les paraules que porten al diàleg i a la negociació, i en aquest sentit les que va dient Obama estan girant el món "aparauladament" a favor de la pau.
Si considerem que les paraules d'un mandatari mundial tenen sentit i valor -i en tenen- les que diu al món Obama, ara com ara, són les més potents i valuoses.
Per altra banda, hi ha un fet clau que no se'l té del tot en compte, o potser no se'l valora prou, ací. Em referesc al tema de la normalització haguda al món a favor de la negritud. Martir Luther King, el creador del moviment pacifista en defensa dels drets dels negres als Estats Units, va rebre el Premi Nobel de la pau en 1964. Aquell moviment civil, i pacifista, va ser l'inici del "somni" que ha pogut dur Obama a la Casa Blanca.
És a dir que, Obama, pel fet d'haver estat elegit president dels EUA, i dir el que està dient, suposa la realització del somni democràtic d'aquell pastor protestant en defensa de la igualtat de drets civils per a blancs i negres..., als Estats Units. I arreu del món. Mereix això el Nobel de la Pau? Jo diria que sí. Vinga el que vinga, o passe el que passe, després.