La mala educació

Josep Lluís Doménech

Diego Armando Maradona és un exemple de bon jugador de futbol, un dels millors de la història d'eixe esport, però alhora és també un model de mal comportament social. Estem acostumats a les seues eixides de to, a les seues indisciplines, a les seues paraules altisonants, que diuen molt oc a favor de la seua persona.
El missatge transmés recentment als periodistes, a més d'un acte de xuleria, és una mostra de no saber estar, un símptoma de mala educació. Així de clar. Lamentable, francament lamentable.
Els periodistes fan el seu treball el millor que saben i poden. En el cas que ens ocupa havien donat una bona informació de la trajectòria de la selecció de futbol d'Argentina. Es veu que al seu seleccionador no li ha paregut bé el tracte rebuit, i, com a conseqüència d'això, arremet en contra dels professionals de mitjans de comunicació amb paraules i gestos grollers, impropis de qualsevol persona, més encara quan es tracta d'un personatge públic que està en el punt de les mirades de mig món.
No té explicació. O sí que la té: Maradona és un maleducat. La FIFA reaccionarà amb contundència. Sens dubte. No pot ser d'una altra manera, i castigarà a Maradona per la seua esperpèntica reacció per la qual no ha tingut ni el detall de demanar perdó públicament, no ha volgut reconéixer el seu error.
Haguera estat tot un detall que després d'un procés de reflexió i amb les consultes pertinentes es disculpara, però tampoc ho ha fet, cosa que demostra que la poca educació de qui va ser un gran jugador de futbol és mes acusat del que semblava a primera vista.
Lamentable, francament lamentable. No és eixe el camí que una persona influent socialment ha de portar. Caldria que aprenguera d'uns altres esportistes qaue mostres les seues bones formes en tot moment. Encara està a temps.