Animals humans

La definició més acceptada del que som, sembla que és la que diu que «som animals racionals».
Animals, veig claríssim que ho som, i de l´espècie dels mamífers, perquè naixem, ens reproduim, i ens morim (quan no ens matem) com els animals. Però que sigam verdaderament racionals, sovint ho pose en dubte, si per «racional» entenem la capacitat de raciocini, de fer raonaments clars i d´enraonar amb sensatesa, per exemple.
Es evident la nostra condició d´animals socials majorment civilitzats, però no tant la capacitat de racionalitzar o enraonar els fets vitals. Per això, sovint dic que, posats a generalitzar, els humans som uns animals que enraonen, sí, però de tant en tant, com a molt, i no sempre amb trellat. Sí que som cada dia més tècnics, o tecnològics, com si interiorment aspiràrem a ser, més que humans, màquines perfectes.
En la vida viscuda, però, ens movem més per instints, estímuls, sensacions i sentiments, que per raons raonables i enraonades. De fet, les decisions que ens fan i ens desfan ens són donades naturalment des de l´instint animal, i no per la racionalitat (en la major part dels casos). Per això, al meu entendre, una de les característiques de la condició humana és la capacitat que fins ara hem tingut, mitjançant la memòria, les arts i la cultura, de saber transformar la bèstia d´on venim en un ésser que sent, s´emociona, riu i plora, fantasieja…, i enraona.
Per això, m´espante quan veig que fàcilment ens oblidem de les bones raons, dels bells sentiments, o dels valors morals, que ens han fet ser com som, perquè trobe que així ens convertim en unes sofisticades, o potser primitives, bèsties tecnològiques, però no en individus més humans, ni més contents o feliços; ni en millors persones.Vivim més temps, això sí.