La crisi de l´agricultura

No es pot dir que l´actual crisi econòmica haja ocasionat la corresponent en el sector agrícola. Si de cas, el que haurem de considerar és que l´ha augmentat. Perquè clar, els nombres negatius per a l´agricultura valenciana ja vénen de molts anys. La situació s´ha fet inaguantable. És comprensible que els fertilitzants, els adobs, etc., han de pujar de preu. També és acceptable que els jornalers del camp han de veure com els seus sous pugen any darrere any. Tot això està molt bé i ha de ser així. Però el que no té explicació és que tot això siga a costa sempre del mateix: del productor dels productes agrícoles. Es recorda que el preu de la taronja es troba en una situació inamobible des de fa 30 anys. Les despeses han anat en augment, però no ha ocorregut el mateix en el preu de la taronja en el camp, que no s´ha incrementat. Algú ja ha optat per deixar perdre el camp. Si molta gent fa això, el País Valencià podria convertir-se en un desert. Com que siga que ningú hauria de voler arribar a eixa situació perquè no interessa a ningú, ni al mateix sector turístic, les autoritats haurien de fer alguna cosa més d´allò que fan. El camp necessita una protecció especial. I la necessita de manera urgent. El llaurador no treballa el camp per amor a l´art, sinó per a ser productiu i que al final de l´any el balanç resulte positiu. Ningú fa cadires per amor a l´art, sinó com un mitjà de subsistència, com un negoci mitjançant el qual espera viure d´uns beneficis que la seua fàbrica li reporten. El camp és igual. Caldrà decidir què és el que es vol. Això obliga a un replantejament econòmic per part dels administradors autonòmics, amb competències en matèria agrícola. I a partir d´això caldrà actuar en conseqüència. De moment reinrn les inquietuds, el desànim, les pèrdues, les preocupacions. És un no saber cap a on es va. Es tracta d´una inseguretat que fa la bola de neu cada vegada més gran per a desgràcia del conjunt de la societat i, en particular, dels llauradors.