Paracetamol

Tinc grip, però no em pregunteu de quina perquè no en tinc ni idea. Sembla que tot és més senzill: si tens grip, paracetamol i et gites. Et recomanen que controles la respiració i punt… El problema d´aquesta malaltia és que no pots llegir. La febre et posa una boira espessa entre la vista i el llibre.
Més encara si es tracta d´un text una mica complicat: «Desitja que ell poguera rompre amb els seus hàbits d´impersonalitat i aprenguera a viure amb les intuïcions i els sentiments i els instints al mateix temps que la intel·ligència». Tanque «Contrapunt» d´Aldous Huxley per buscar una cosa més lleugera. Baixe a l´estudi i veig que els meus fills me l´han requisat. Com que sona una cançó molt bonica, no dic ni pruna: «nena, estic boig per tu… com et puc estimar si de mi estàs tan lluny… Servil i acabat, boig per tu». Massa tendresa per a la meua febre.
Agafe la segona novel·la de Larsson, encara que em sap greu no tindre l´última de Mankell. Don Federico Jiménez Losantos compara les novel·les de Larsson a les de Corín Tellado i les de Mankell al Quijote. No sé si la comparació és excessiva, però per una vegada estic d´acord amb aquest senyor. Sembla que Mankell, en la seua darrera novel·la, «L´home inquiet», s´acomiada del seu protagonista Kurt Wallander com a personatge; el fa desaparéixer, com han fet altres autors. Per què ho fan? Haurien de comprendre que aquests personatges ens acompanyen en la nostra vida, com si foren de la família… Com que no tinc la novel·la de Mankell, m´hauré de conformar amb la de Larsson, que havia començat feia uns dies. Òbric on m´havia quedat: «Com la Pippi Langstrump, té un cofre ple d´unces d´or». M´avorreix i continue marejant-me. Em pose l´auricular de la ràdio on encara se sent l´eco de Manolo Lama: «que no és un, ni dos, ni tres. Que són quatre! Visca la República».