H
a mort José Luís López Vázquez, el gran actor que va debutar en el Teatre María Guerrero de Madrid, en 1940, quan tenia 18 anys. Començà fent teatre sense pensar que en el cine és on desplegaría la major part de la seua activitat, amb més de 200 pel·lícules en el seu historial.
El polifacètic actor será recordat en uns casos com a actor dramàtic, en unes altres ocasions pel seu vessant còmic i, en realitat, és mereixedor, per a obrar amb una valoració justa, de ser considerat i valorat globalment.
El seu treball no pot ser parcel·lat si es vol fer justicia a l'hora d'estudiar la seua carrera, una trajectòria molt completa i treballada dia a dia, guanyada amb un gran esforç personal i amb una inusitada ànsia de superació.
La seua darrera pel·lícula fou ¿Y tú quién eres?, on féu un bon paper, però si haguérem de destacar les més significatives es faria molt difícil i seria una elecció molt subjectiva i mai completaríem el complet perfil de l'actor. Tot i això donem la nostra opinió i signifiquem dos títols que cridaren molt l'atenció de l'època. En primer lloc La cabina, produïda per i per a RTVE, que va sorprendre en gran manera a una concurrencia massa acostumada a un López Vázquez encasillat en papers de comèdia, en ocasions una mica superficials. En segon lloc Mi querida señorita, un gran film, mereixedor de tot tipus de guardons, molt profunda i que va resultar el seu dia una autèntica consolidació de l'actor.
Per a més d'una generació, el cine no haguera estat tal sense la presencia activa d'actors que com López Vázquez el feren posible i el dugueren a un bon nivel i això en períodes molt difícils per a desplegar activitats artístiques i culturals sense les llibertats que requerixen les diverses formes d'expressió intel·lectual. Malgrat la boira, es va poder fer cinema i teatre que ha anat a més pel que fa a qualitat i presencia.