L´estat sòlid

Manel Rodríguez-Castelló

P
osar-se a escriure és passar d'un estat sòlid a un de gasós, i això a voltes costa déu i ajuda. La solidesa remet a l'abassegadora presència de la realitat, aquesta olor a podrit que tomba d'esquenes en el femer valencià, de manera que per molt que m'havia proposat no parlar avui sobre les misèries i perplexitats nacionals, torne a casa plenament solidificat a causa de la meua immersió laboral i no aconseguesc alçar-me ni un pam de terra, convertit en un d'eixos gasos nobles que transformen en sàvies paraules tot el que impregnen. L'estat sòlid em diu que fins en els casos de corrupció hem d'envejar els nostres veïns, cosins o germans de dellà la Sènia, ni que només siga per la celeritat amb què han enviat a la garjola els presumptes xoriços de l'operació Pretòria.
¿Es podriran ací els 23.000 folis del cas Gürtel (els tinc ben comptats) que encara queden per destapar i els delinqüents aforats se n'eixiran de rosetes? ¿Acabarà el major escàndol de la trontollant democràcia valenciana en un fenomen paranormal comparable a les abduccions que el jutjat de Nules que havia d'ocupar-se dels tripijocs de l'home de les ulleres i butxaques fosques, el totpoderós cabdill de Castelló, està patint des de fa anys? A una setmana de la manifestació que va omplir València entre la plaça de Sant Agustí i la de la Mare de Déu i que la jívara policia de Rita Barberà, experta en la reducció cranial dels ciutadans, va xifrar en 2.000 ànimes (era el seu dia i elles, tan etèries, no ocupen espai) i Cotino va qualificar de radicals d'extrema esquerra (sic); a una setmana, dic, de la primera resposta seriosa a la podridura que impedeix el pas a l'estat gasós de les paraules i la diversitat temàtica, el nostre estat sòlid continua impertorbable, ja molt proper a la petrificació. Imagine's vostè que l'hereu del càrrec de Ric Costa diu que el seu predecessor va deixar molt alt el llistó! Quasibé insuperable, no cal dir-ho. O potser alguna cosa es mou que els atrapats en l'espessa teranyina de la solidesa no aconseguim veure. Davant la lentitud dels partits d'esquerra alguns ja han optat per organitzar-se en moviment. A veure si això ens ajuda a elevar-nos com els gasos i enviar a pastar fang les muses pètries que ens condemnen a aquesta sensació d'immobilitat.