Berlín i els murs

Lluís Meseguer

D
espús-ahir, vint anys després de caure el Mur de Berlín, s'hi va obrir una bada potser definitiva: la de comprendre que, en realitat, no ha caigut, sinó que ha canviat de lloc. Els qui l'havien erigit, a l'agost del 1961, l'havien denominat amb l'ingenu nom de "Mur de Protecció Antifeixista". En efecte, ¿no era contradictori que els antifeixistes proclamaren haver vençut el feixisme en la Segona Guerra Mundial, i quinze anys més tard encara necessitaren un mur de "protecció antifeixista"? Des del costat de l'Europa occidental, se l'anomenà prompte: "Mur de la vergonya", també amb gran ingenuïtat, perquè, quan es va alçar l'ominós i criminal mur, ¿no era precisament l'únic trosset minúscul de territori que quedava sense mur entre el Bàltic i Trieste? És a dir, que no tancava solament la frontera entre les dues parts de l'Alemanya derrotada a la Segona Guerra Mundial, sinó que esdevenia la manifestació pètria i tangible del "teló d'acer" -de temps, d'idees, de diners, de dignitat humana- imposat per la guerra freda.
Les tragèdies personals provocades pel maleït mur són, segurament, l'aspecte més digne de lamentació, i, en canvi, van ser poc recordades en la celebració berlinesa. En efecte, cadascú va alegrar-se de l'efemèride segons els seus interessos, però ningú va aclarir que amb la caiguda del mur, el 1989, s'acabava realment la Segona Guerra Mundial (¡va haver de ser Angela Merkel que diguera en veu alta que el mateix dia 9 de novembre, per als alemanys, també evoca la "Nit dels vidres trencats" del 1938!).
¿I ara, què? ¿Quants morts, quants anys, costarà de celebrar la caiguda dels murs imposats per Israel als palestins, pels Estats Units als mexicans, pel Marroc als saharians, per Europa als africans? I això per evocar només alguns murs petris i tangibles, no menys criminals que el de Berlín...; perquè els autèntics murs, els més criminals, són murs de temps, d'idees, de llengües, de diners, de dignitat humana. Tots els murs... El mur es construeix sempre des d'una part, i la primera qüestió important és comprendre a quina part del mur es viu o es mor.