La Valldigna demana els seus papers

S. SAPENA GANDIA ?
El monestir de Santa Maria de Valldigna, "temple espiritual, històric i cultural de l'antic Regne de València", segons arreplega l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, guarda una bona part de la seua història en la seu madrilenya de l'Arxiu Històric Nacional (AHN). Eixa documentació pot ser que en uns mesos estiga disponible també en el mateix recinte del monestir i en l'Arxiu del Regne, a València.
L'alcalde de Simat de la Valldigna, Eladi Mainar, que en la seua qualitat d'historiador llambrega amb freqüència els lligalls de l'AHN per a les seues investigacions sobre la Guerra Civil, ha promogut que l'anomenat Fons Documental del Monestir de Valldigna, que recentment ha estat microfilmat, puga ser consultat sense necessitat de traslladar-se a Madrid.
Eixa iniciativa s'ha traduït en una petició de la Mancomunitat de la Valldigna, que agrupa als municipis de Simat, Benifairó i Tavernes, mitjançant una petició a l'AHN i al Ministeri de Cultura perquè realitze una còpia dels documents microfilmats i la cedisca a l'ens comarcal. "L'ideal -assenyala l'alcalde- és que la informació històrica sobre el monestir quedara dipositada en una de les seues sales", encara que també apunta la possibilitat que una segona còpia se cedisca a l'Arxiu del Regne de València.
L'alcalde i historiador de Simat va explicar ahir a aquest periòdic que dimarts passat va poder parlar del possible trasllat de la documentació amb el secretari autonòmic de Cultura, Rafael Miró, qui va mostrar tota la disposició de la Generalitat a col·laborar per a aconseguir l'objectiu desitjat.
El Fons Documental Monestir de Valldigna de l'AHN està format per milers de pàgines relatives als més de cinc segles de vida del cenobi cistercenc, fundat pel rei Jaume II en 1298 i suprimit per la desamortització de 1835. Es tracta de llibres, lligalls i manuscrits que inclouen butlles papals, entre elles alguna del Borja Alejandro VI, i cartes de reis, tant de la corona d'Aragó com dels austries i els borbons. "És una documentació molt poc estudiada, quasi verge", va assenyalar Mainar, qui considera que el raonable seria no només aconseguir les còpies de tot eixe fons documental, sinó també convocar beques per a que els historiadors s'interessaren per revelar els molts misteris i novetats que poden aportar la lectura i anàlisi d'eixa documentació.