El desficaci

Com més s´entesten a aplaudir els diputats del PP les desficaciades intervencions del seu capo, més esbojarradament es disparen les trontollants neurones de l´encara president. El segrest amb furgoneta i ­execució sumària a la incerta llum de l´alba i l´aparició del propi cadàver estès de bocaterrosa en una sòrdida cuneta de l´extrarradi (cal suposar que amb un tret de màuser dels temps de la guerra d´Espanya entre cella i cella) amb què segons Camps somnia el socialista Luna és la prova d´un estat d´alienació mental potser irreversible. En comptes d´abandonar-se al vici aplaudidor, la clac popular, tan preocupada pel pinso de luxe que proporcionen els escons, hauria d´advertir a Camps que cosir una denúncia per corrupció amb fils de relats d´hordes revolucionàries és el camí més curt per a l´ingrés en el frenopàtic. Si el boig més famós de la literatura va confondre molins amb gegants o exèrcits amb ovelles, ¿com qualificarem els deliris de Camps, que per cert cada dia s´assembla més als retrats de Doré, si no en la barba i en la noblesa, en l´eixutesa? Però ja fa temps que han decidit tancar files en defensa del negoci, convertir el Parlament en circ i fer molt de soroll perquè no arriben al carrer, aïllat pel desinformopoli, els tam-tams de les denúncies.
Són aquests disbarats causa o efecte del merder Gürtel o totes dues coses alhora? Ara que ja sabem que l´amistat del jutge De la Rúa amb l´home dels vestits de Forever Young era purament institucional (i l´havien de buscar al diccionari, que no sol incórrer en tanta imprecisió) i no incloïa les visites domiciliàries ni fastigoses pràctiques preconjugals, respirem alleujats. A més, ja cavalquen pels carrers de València els poderosos cavalls de Ferrari i es despleguen al vent les veles de l´alegre jovenalla de l´Amèrica, que faran més amena la migdiada dels mansos i donaran llustre al malson de vòmits i podridura.
No caldrà, doncs, que ses senyories es facen un fart d´aplaudir, provoquen callositats en les mans exemptes de corruptela i exciten més els desvariejaments de l´adulable. Fins al febrer no tornarà a haver-hi control parlamentari. Si no passa res entretant (cosa improbable) aplaudidors i capo s´hauran guanyat el merescut descans d´un parèntesi.