Crispació

Malament anem si el president de la Generalitat, Francisco Camps, s´atreveix a dir en les Corts a Ángel Luna: «Li encantaria d'agafar una furgoneta, venir de matinada a ma casa i que jo apareguera l'endemà al matí de bocaterrosa en un marge de la carretera». No sé què és pitjor: que el president es crega veritablement les paraules que ha dit o que les diga per convulsar més l´ambient encara, per pura estratègia política, per moure, una miqueta més, els vents que crispen les aigües. No anem pel bon camí. En uns moments en què molts ciutadans s´ho passen malament, que no saben si podran mantenir el seu lloc treball i que no tenen molt clar com acabaran l´any, els nostres polítics estan fent-nos un espectacle lamentable. La sensació que donen és que l´únic que importa és continuar en el poder, al preu que siga, o desplaçar-ne el contrari. I s´obliden del que més hauria de preocupar-los: dels problemes del país, que pateix les conseqüències d´una manera de fer política tan irresponsable. I quan la batalla és tan dura, apareixen els inquisidors que no toleren cap discrepància, que no admeten els matisos, que s´atreveixen, conscientment o inconscient, a negar-te el dret de parlar i pensar. Apareixen els portadors de la veritat absoluta i volen imposar el seu discurs i el teu silenci. I això passa en la nostra dreta i en la nostra esquerra. Passa quan no es deixa parlar els militants fora dels òrgans del partit i quan s´insulta els ciutadans quan s´atreveixen a dir la seua. Arriba la intolerància i es dispara contra la línia de flotació de la democràcia.
Les direccions dels partits progressistes, que volen regenerar, modernitzar i portar la societat cap a un port millor, tenen l´obligació de no consentir aquestes pràctiques entre les seues files. Si no es demostra la diferència, els ciutadans acabaran donant-los l´esquena i s´imposarà de manera definitiva el discurs que tots els polítics són igual i que només volen manar. I qui manarà? Ja ho sabeu: la dreta.