Moriscos desafortunats

Els moriscos valencians començaren a abandonar les notres terres —i les seues— per aquestes dates, ara fa 400 anys. El procés s´allargaria anys, però en pocs mesos, la major part del trasvassamet va ser quasi completat. Els Àustries podien sentir-se més prop de Déu. Ja no tenien criptomusulmans a casa. La mesura, impulsada i defensada per l´alegemesinenc Jaume Bleda a Madrid i a Roma durant dècades, era dràstica. Però no era la pitjor possible: Bernardino de Ávila demanà un enviament sistemàtic dels moriscos a les mines de ferro, on moririen servint al rei! Jiménez de Reinoso, inquisidor, volia deportarlos en massa a Terranova, on moririen per efecte del fred. El bisbe de Sogorb, Joan Baptista Pérez, volia enviar-los a les illes septentrionals o a Guinea: ben lluny, doncs! Alonso Gutiérrez apuntava la castració com a solució al problema.
D´altres, i davant del rei, a Lisboa, havien ideat embarcar-los i, enmig de l´Oceà Atlàntic, fer forats als vaixells, que s´enfonsarien, acabant així amb l´element discordant dins la catòlica Espanya. Per fortuna, i segurament per un sentiment de pietat dels monarques i la tosuderia de Bleda, cap d´aquelles barbaritats no es varen portar a termini. I haver-los enviat en companyia dels seus correligionaris del nord d´Àfrica, se´ns pot aparéixer, ara, com una barbaritat menor: fent totes les salvetats necessàries i mirant-ho amb els ulls de la distància i de la història, òbviament…
La pregunta que caldria fer-nos és si una maniobra com aquella va ser tan efectiva com sembla. Perquè consta que, una vegada allà, dels aproximadament cent mil moriscos d´origen valencià expulsats, alguns varen retornar i, malgrat l´interés de la monarquia per expelir-los de nou, possiblement alguns es varen quedar, diluint-se entre els cristians d´ací: sabien parlar com ells i canviar de roba era fàcil. A l´altra banda de la mar, tampoc no havien estat rebuts com s´imaginaven alguns dels seus líders. En qualsevol cas, no cal insistir massa per veure que aquelles pobres gents foren certament desafortunades: ací i, segurament, en molts casos, al nord d´Àfrica també.