Causes i efectes

Manel Rodríguez-Castelló

P
er interpretar l'èxit en les proves de la selectivitat (més conegudes per l'acrònim amb gust de sacarina de les PAUs) l'observador compta amb una gamma tan extensa de factors, sovint indestriables, que reduir el fenomen a una causa no pot ser sinó exercici de funambulisme o simple frau. Com que no entenem la majoria de les coses que passen, ens apliquem un ungüent fet de causes i efectes per apaivagar la coïssor que produeix la ignorància i continuar dormint tranquils. En el fons sabem que hi solem fer trampa, però acceptem qualsevol explicació improbable abans que resignar-nos al silenci dubitatiu, que avui té mala premsa. La maniobra ja va bé per a les tecles de cada dia, no dic que no: a fi de comptes a aquesta operació es deuen la majoria dels refranys i la totalitat de les fes. El problema és quan, revestits d'un aire de cientifisme que s'empara en incertes estadístiques, atribuïm, per exemple, l'aprovat en un examen a la separació de sexes a l'escola, perquè això és tant com confondre botifarres i llonganisses. Per la mateixa regla de tres podríem relacionar la nota, què sé jo, amb la possessió de pantalles de plasma o la freqüència de la pràctica del tennis, o, filant una mica més prim, amb la qualitat dels mestres i les infrastructures educatives. Algú vol tornar als temps de la segregació de gèneres a les aules (amb subvenció pública) i no sap com justificar-ho. El cas és que cinc de les set escoles valencianes que el curs passat van tenir un cent per cent d'aprovats en selectivitat (una d'elles de l'Opus i una altra dels Legionaris de Crist, nyas!) practiquen el sexe separat. (Entre parèntesi direm que l'institut on jo treballe també hi va fer el ple durant molts anys i ningú va dir que fos gràcies a la coeducació.) Però acceptem, si més no com a hipòtesi, que separar xics i xiques ajuda a aprovar la selectivitat. En aquest cas caldria preguntar-se si per a viatge tan minso val la pena pagar un preu tan alt. Si per superar un examen convé que desconega l'altre, no és massa el que he de desconèixer? ¿Avalua la selectivitat el grau de maduresa de l'alumne, l'educació en els valors de la igualtat, l'experiència pràctica de la vida, o és simple tràmit burocràtic d'una educació ja convertida en mercaderia i rutina?