La ponència que van desenvolupar Mari Carmen Casani i María Dolores Ruiz Ridaura es va centrar en la importància que li ha donat l'home al control de l'aigua. En l'horta, com a la marjal, l'aigua està unida a la terra i per això, "des de temps immemorials han existit els pous o sènies que han ajudat els agricultors a obtindre la quantitat necessària d'aigua quan no hi havia prou amb la de les sèquies que abastien els seus camps". Primerament s'introduirà una de les tipologies arquitectòniques pròpies del paisatge de cultiu valencià: els motors d'aigua. En el cas d'Alfafar, s'ha utilitzat l'aigua d'una de les sèquies mare de la Vega de València: la de Favara. Elles diferencien els motors de la marjal dels de l'horta: els primers tenen com a funció extraure i introduir aigua dins dels camps d'arròs. Dels que queden en l'horta (quatre en Alfafar) tan sols un continua abastint les terres del seu voltant. j. f. p.paterna