Patrimoni al descobert

JESSICA F. PEÑA PATERNA Paterna va acollir ahir les Jornades sobre Arquitectura Tradicional Valenciana en la qual van participar 35 cronistes valencians i investigadors, amb l'objectiu d'acostar-se a les diverses formes constructives que tradicionalment han coexistit a la Comunitat Valenciana.
L'acte d'ahir va ser el primer en el qual els cronistes i els experts en patrimoni valencià posaren en comú els seus estudis. Els organitzadors de la trobada van ser els membres de la Associació de Cronistes Oficials del Regne de València i l'Ajuntament de Paterna.
La presentació oficial va comptar amb la ponència del professor del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, Adrià Besó, que va fer una exposició dels diferents tipus d'estructures que presenta l'arquitectura rural valenciana des d'una perspectiva tipològica.
Entre el més destacat, Besó va lamentar la desaparició de les barraques "i no només a causa de l'urbanisme, sinó perquè a la fi del segle XIX es van prohibir aquest tipus d'edificacions pels múltiples incendis que es produïen donat el material que utilitzaven en el sostre". Per això, en l'actualitat "únicament es conserven en bon estat quatre o cinc d'elles, la majoria en la zona d'horta, encara que també a Carcaixent o Riola".
A més, l'historiador va recalcar que les barraques "van ser les precursores del moviment modern per ser una finca senzilla, primitiva i alhora moderna".
A continuació, alguns cronistes oficials i altres investigadors van exposar determinats aspectes del patrimoni valencià que encara es conserven en les seues localitats.
Per exemple, el cronista d'Alcàsser, Manuel Febrer Romaguera, va presentar un estudi sobre els regadius històrics de Picassent i Alcàsser en l'època moderna i contemporània en la qual fa un al·legat per a la protecció i conservació d'aquesta xarxa històrica d'aigua.
Per la seua banda, el cronista oficial d'Albal, Jesús Emilio Hernández, va fer un repàs pels diferents tipus d'arquitectura rural en la localitat, com les masies o les alqueries. Amb tot això, Hernández va desenvolupar un inventari de tots els béns patrimonials que encara es conserven al seu municipi de la comarca de l'Horta.