Pere, el Gran

Josep Piera

S
om tan desmemoriats, que fa la sensació, quan parlem de l'antigor, que sols hem tingut un gran rei, Jaume I, com si haguérem segut "un regne per un dia". I no. Ara, gràcies a la ciència arqueològica, i al seu gust per analitzar mòmies, la premsa es fa ressó del rei Pere el Gran, fill de l'anterior monarca, i un dels més importants de la corona d'Aragó.
L'anècdota motriu d'aquest interés sobtat seria l'anàlisi, a partir de tècniques novíssimes, de les seues despulles, les úniques dels nostres reis medievals no profanades posteriorment pels bàrbars de torn, i que, just per això, ens poden dir, per exemple, de quin mal va morir el gran rei. Això, i més coses, per suposat.
Els llibres, que guarden la bella memòria, millor que no les mòmies, ens conten els fets que van fer "Gran" aquest rei, com ara la conquista de Sicília, l'illa més gran del Mediterrani, i centre de la cultura clàssica.
Bon moment, per tant, per a rellegir aquells llibres on trobarem narrada la vida d'aquest rei, gràcies als sabers d'historiadors com Ferran Soldevila, i Ernest Martínez Ferrando. Uns llibres que encara mereixen ser llegits, per molt que alguns els tinguen per passats de rosca, cosa que no és gens certa.
A Pere el Gran, repetesc, se li deu l'entrada de Sicília en la corona d'Aragó, amb tot el que això suposà. I suposà, per exemple, a més de moltes riqueses i bon blat, que les despulles mortals del rei quedaren soterrades en una banyera de pòrfir, probablement d'origen egipci, duta al monestir cistercenc de Santes Creus des de Sicília.
I ho dic perquè, potser que siga gràcies a la consistència i la perdurabilitat del pòrfir (la pedra imperial) que s'hagen salvat de la barbàrie les despulles del rei Pere el Gran, per tal que ara puguen ser analitzades. Meravellós!